‘Xtremo’: així és la pel·lícula espanyola de catanes i Yakuza que arrasa a Netflix

Obsessionat des de nen amb ‘Operación Dragón’, pel·lícula que probablement va veure «centenars, milers de vegades», i fascinat per la valerosa figura de John Rambo, que el va encoratjar per allistar-se als Boines Verdes, l’expert en arts marcials Teo García va decidir el 2003 embarcar-se en una aventura del tot insensata: fer la primera pel·lícula d’acció 100% espanyola, inspirada en el cine de patacades i puntades de peu voladores dels seus ídols Bruce Lee, Jean-Claude Van Damme o Sylvester Stallone. «Era un somni, i en aquell moment era una cosa que semblava impossible. Però els somnis, de vegades, s’acaben fent realitat», evoca García. Té raó el carismàtic karateka, ja que aquella il·lusió en VHS és avui, 18 anys després, una de les quatre pel·lícules de Netflix més vistes a tot el món, ‘Xtremo’, una desenfrenada i hipervitaminada exaltació del cine d’acció ambientada a Barcelona que protagonitza el mateix García a tall d’adolorit antiheroi a l’estil Van Damme. ‘Xtremo’ és un relat de venjança d’acció directa, expeditiu com una puntada de peu a la cara, en què García s’enfronta al seu antic cap, Lucero, un cruel mafiós barceloní (Oscar Jaenada) educat per la Yakuza japonesa que anys enrere havia matat el seu fill. La successió d’escenes de combat, a pèl, amb catanes, amb punyals, amb radials i, fins i tot, amb claus de ganxo, converteix el film, dirigit per Daniel Benmayor, en un joiós festival de cops de puny i puntades de peu que, més enllà de la seva indiscutible personalitat pròpia, evoca tant l’explosiva saga ‘John Wick’ com modèliques mostres de cine d’acció oriental com ‘La villana’ (Jung Byung-gil, 2017) o ‘The night comes for us’ (Timo Tjahjanto, 2018). «Fer la primera pel·lícula espanyola d’acció pura, d’acció sense parar, ha sigut un repte, per no dir una aventura, perquè històricament ha sigut un gènere molt poc explotat en pel·lícules de parla hispana», explica Daniel Benmayor. No li falta raó, ja que, malgrat la pràctica massiva de les arts marcials a Espanya i de l’indiscutible interès del públic pel gènere i les seves acrobàtiques lluites, la llista de títols fets aquí es redueix a propostes paròdiques, quan no marginals, com ‘Los Kalatrava contra el imperio del kárate’ (Manuel Esteva, 1974), ‘eredicto implacable’ (Mariano Ozores, 1987) o ‘Karate a muerte en Torremolinos’ (Pablo Temboury, 2003). «Imagino que, fins ara, els productors consideraven que fer aquest tipus de pel·lícules era massa arriscat, massa difícil, i per això no hi ha tradició. Però crec que ara hem demostrat no només que es pot fer, i bé, sinó que pot interessar i agradar a la gent», comenta Benmayor, impressionat pel fet que, des de la seva estrena a Netflix el dia 4 de juny, ‘Xtremo’ hagi sigut capaç de batre ‘blockbusters’ de talla XXL com ‘Ejército de los muertos’, de Zack Snyder. Barcelona, un personatge més El film transcorre en la seva totalitat a Barcelona. De fet, l’inici és senzillament imponent, amb un pla aeri nocturn (rodat en helicòpter) que vola des del Tibidabo fins al litoral creuant tot l’Eixample. Les localitzacions tampoc passen desaparcebudes: la Sagrada Família, la catedral, fins i tot l’(enyorada) sala Razzmatazz o el Mercat del Peix de Mercabarna, on té lloc el primer i èpic combat a mort entre els sequaços de Lucero i una banda de traficants colombians. «Barcelona és un personatge més de la pel·lícula. Per a nosaltres, que tots som de la ciutat, era imprescindible que així fos. Barcelona és un valor de producció molt gran, així que no hi havia dubte», apunta Benmayor. Per cert: en una escena de mercadejos de droga sona el ‘Milionària’ de Rosalía i el seu inoblidable «fucking money man». «¿Hi ha alguna cosa més barcelonina que Rosalia?», es pregunta, somrient, Benmayor. De la Vall d’Aran al Japó El projecte d’‘Xtremo’, com dèiem abans, ve de lluny. De fet, la quimèrica peripècia de García per tirar-lo endavant mereixeria la seva pròpia ficció. Sense antecedents familiars en les arts marcials, va sentir des de petit la crida del tatami, segurament per aquells obsessius visionaments de les pel·lícules de Bruce Lee. Es va apuntar a una escola de karate a Viella, a la Vall d’Aran, on la seva família s’havia traslladat des de la seva Granada natal. El nen era realment bo, i la seva carrera semblava imparable, fins al punt de traslladar-se al Japó per entrenar-se amb el llegendari mestre ninja Hatsumi-sensei i convertir-se amb només 17 anys en el mestre amb el cinquè dan més jove del món. Llavors, després de veure ‘Acorralat’ i quedar «al·lucinat amb John Rambo», s’allistaria als Boines Verdes: «Era cine sobre gent molt dura, així que vaig voler entrar en aquest món d’allò més dur i disciplinat». Durant els seus anys a les forces armades, García va ensenyar arts marcials, però el cuc del cine no el va abandonar mai: «Jo és que volia ser com Bruce Lee, capaç de lluitar i fer pel·lícules. I poder fer-ho aquí, a Espanya. Perquè no hi havia precedents. Tots els referents eren estrangers». El 2005, el lluitador havia rodat alguns curts casolans a tall de ‘demo’ del que havia de ser ‘Xtremo’. Un dia va abordar Óscar Jaenada i al carismàtic actor li va interessar tant la proposta que ja no se’n va desvincular. Es van animar a filmar un curt de 15 minuts, una espècie de ‘teaser’ en què participava també l’actor porno Nacho Vidal, i el van presentar al Festival de Sitges del 2006, on el van ensenyar a Guillermo del Toro, que aquell any obria el certamen amb ‘El laberinto del fauno’. «Li va encantar, de debò», afirma el karateka, que recorda els euforitzants episodis que van viure a Sitges, en especial, «una espècie de ‘première’ del curt amb Ferraris i coses així, una mica a l’estil ‘Fast & furious’«. El projecte, no obstant, va quedar estancat. «Si vaig fer 100 trucades, no vaig aconseguir més que 100 ‘nos’. Però no vaig renunciar-hi, perquè era un somni de motivació i superació», explica García, que durant aquests anys, i aprofitant els seus viatges per a exhibicions d’arts marcials, va coincidir amb Van Damme i Arnold Schwarzenegger, a què va explicar el seu projecte. «Escoltaves que els interessava, i els deixaves una targeta. I esperaves que potser et poguessin ajudar. Però mai sortia res». Descoratjament i glòria García estava a punt de llançar la tovallola, descoratjat, quan, mentre esmorzava a la parada de gelats del seu pare a Mataró, va decidir contactar amb el productor Vicente Canales. «Va veure-hi un filó: cine d’acció pura fet a Espanya». En efecte: si als 90 el cine de terror espanyol disposava d’un segell de qualitat altament exportable, ¿per què no provar avui el mateix amb l’acció més desacomplexada? Canales coneixia Daniel Benmayor de l’època en què aquest va dirigir la seva segona pel·lícula, ‘Bruc, el desafío’ (2010), i li va proposar llançar-se amb ell a l’aventura. «No ho vaig dubtar. Era tot un repte. Ho vaig veure clar», recorda avui el director barceloní. L’últim esglaó, el definitiu, el van trobar quan Netflix va decidir apostar fermament per la proposta. La resta, com sol dir-se, ja és història. «Realment és bonic poder lluitar pels teus somnis», sentencia García. És bastant probable que ‘Xtremo’ tingui una seqüela. El final del film dissemina prou llavors com per pensar que, si a Netflix li sembla bona idea, hi hagi una nova entrega. «No sabem encara els plans de la plataforma. Això sempre és un misteri. Però és gent que sap el que fa; no prenen cap decisió a la lleugera», afirma Benmayor, prestigiós director de publicitat més enllà del cine de ficció. «Jo, vaja, ja et dic que si hi ha segona part, ho donaré tot. En aquesta primera he estat més contingut, amb molta responsabilitat a la meva esquena. Diuen que segones parts mai són bones, però aquesta... serà l’hòstia. Ho batrà tot», sentencia García amb l’entusiasme contagiós del que mai s’ha deixat res dintre. L’èxit (a Netflix) del cine de gènere espanyol

‘Xtremo’: així és la pel·lícula espanyola de catanes i Yakuza que arrasa a Netflix

El film de Daniel Benmayor, situat entre els quatre més vistos de la plataforma a tot el món, relata una història de venjança ambientada a Barcelona, i és fruit del quimèric afany de l’expert en arts marcials Teo García des del 2003

El més llegit