Els més veterans d’entre el servei encara recorden la nit en el qual va arribar a l’hotel un faroner barbablanc, coix i amb la mateixa i xerrameca pirotècnica que el capità Ahab: «Així es beu d’un glop la desbordant vida. ¡Noi, torna a omplir!». I vinga paps i paps de rom o grog, servits en vas de peltre. Era la primera nit del torrer lluny del far, una nit d’afalac al Cadogan per la seva jubilació, pels anys de serveis prestats a la torre de Sule Skerry, tot just una esquitxada de rocall, la més llunyana de les illes Òrcades. No va deixar que els criats acluquessin els ulls, embadalits com els tenia amb la seva vida de guaita, asseguts al seu voltant sobre l’alfombra de la biblioteca, amb les mandíbules despenjades de sorpresa, sense perdre paraula.