El vestit pantalons de Rocío, armes de dona moderna

Massa línies, massa... s’han escrit sobre el car (655 euros), tot i que de faiçó «comuna/universal», vestit pantalons de color fúcsia (tonalitat amb una infinitat de simbologies: alliberament femení, resurrecció, esperança...) que Rocío Carrasco va lluir, setmana rere setmana, al seu mediàtic serial: un «dues peces» que va recuperar per enèsima vegada les virtuts dels pantalons palazzo (Jean Patou, 1932) i de la blazer tipus esmòquing (Yves Saint Laurent, 1966). Uns altres dos models molt similars en concepte, el blau Klein i el de cors, també van ser fets servir a posteriori per la filla de «La más Grande» en un parell d’entrevistes televisades. Potser fent una mica d’història puguem arribar a entendre l’eficàcia d’aquest vestit i deduir la lògica de la seva utilització en un moment de tanta projecció i transcendència a la vida de la Carrasco. Estrelles de la pantalla com les mítiques Marlene Dietrich, Greta Garbo i Katharine Hepburn el van posar de moda durant els anys trenta entre les més atrevides Hereu dels sastres amb faldilla, que des de finals del segle XIX van anar assentant-se entre les dones com un exemple d’indumentària femenina relacionada amb l’austeritat del vestit viril i, posteriorment, imposant-se per la influència de l’uniforme militar (Primera Guerra Mundial), el vestit pantalons es va convertir en el distintiu de la dona «moderna», aquella que lluitava per trencar amb les regles establertes i per poder enfrontar-se a la vida en igualtat de condicions que l’home. Estrelles de la pantalla com les mítiques Marlene Dietrich, Greta Garbo i Katharine Hepburn el van posar de moda als anys trenta entre les més atrevides (fins aleshores l’ús dels pantalons femenins només estava ben vist a la platja o en l’àmbit esportiu), generalitzant-se el seu ús durant els 60’s i 70’s amb Pierre Cardin, André Courrèges, Carmen Mir i Yves Saint Laurent i durant els 80’s i 90’s amb Giorgio Armani, Calvin Klein o Adolfo Domínguez. Des d’aleshores, el vestit pantalons s’ha convertit en un dels abillaments més utilitzats per tota mena de dones: des de S.M. la Reina Letícia i Angela Merkel, passant per Madonna, Cara Delevingne, Emma Stone, Kamala Harris, Isabel Díaz Ayuso o qualsevol de les nostres mares, germanes i amigues. Un vestit atemporal i «identitari», còmode i que senta bé, amb facilitat per acomodar-se a qualsevol circumstància i que admet versions més econòmiques, permetent ser utilitzat per un ampli perfil de dones. Aquest últim fet ha sigut el causant d’omplir, en un temps rècord, gairebé totes les empreses tèxtils nacionals de models molt semblants que llueix la filla de Rocío Jurado, aprofitant l’estrebada de la madrilenya. Un vestit que ha complert a la perfecció la seva tasca, que no és cap altra que la d’anar d’acord amb un dur relat que exigeix serietat, rectitud, contenció, complicitat, força i caràcter, sense perdre un àpex de feminitat i sofisticació, no només a través del color fúcsia, sinó amb la suma d’altres detalls com el cridaner escot i els llargs i fins talons. Un vestit sense ornaments ni estridències que es va repetir a cada un dels dotze episodis per no distreure en cap moment l’atenció de l’espectador; un vestit armadura, però alhora amb cert aire de disfressa Un vestit sense ornaments ni estridències que es va repetir a cada un dels dotze episodis per no distreure en cap moment l’atenció de l’espectador; un vestit armadura, però alhora amb cert aire de disfressa (no té res a veure amb la roba desenfadada i casual que sol portar Rocío habitualment o amb el seu estil que, tristament, li restaria credibilitat davant una societat que encara sentencia i assenyala una dona per la seva imatge). En fi, l’èxit de vendes del model fúcsia i de les seves versions ‘low cost’ ha sigut tremend (també dels altres dos), però pot ser que tanta saturació provoqui ben aviat un gran rebuig. Tranquil·litat, capricis de la moda...

El vestit pantalons de Rocío, armes de dona moderna

El «dos peces» que va lluir a la seva confessió televisiva la filla de la Jurat, i que s’ha convertit en un supervendes, va ser des de la seva «invenció» un distintiu d’aquelles que trencaven les regles i reivindicaven la igualtat

El més llegit