Impetuosa història d’amor entre un jove escriptor bohemi, Christian (Ewan McGregor), i una delicada estrella de cabaret, Satine (Nicole Kidman), en un irreal París del 1900, ‘Moulin Rouge’ continua sent, 20 anys després de la seva estrena, paradigma de pastitx i l’excés postmodern, la sumptuositat, el color, la música pop, el romanticisme, el ‘kitsch’ i, per descomptat, la màgia de l’irrepetible. El 2001, la pel·lícula de Baz Luhrmann ja havia provocat una encesa controvèrsia entre els que van caure rendits al seu enlluernador vertigen visual i la força romàntica de la seva tràgica història d’amor i els que la van considerar poc més que un exercici de vulgaritat i tonteria extrema amb els tics més irritants del videoclip vacu. El debat continua avui igual de viu.
Efemèride musical
‘Moulin Rouge’, 20 anys d’irresistible màgia ‘kitsch’
El musical de Baz Luhrmann celebra dues dècades de la seva estrena als EUA amb idèntica polarització entre els admiradors del seu enlluernador risc visual i els detractors de la seva exageració ‘hortera’. Cinc claus per entendre aquesta obra de (controvertit) culte.
El més llegit
- Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Barça es fa trampes