«¡El rock & roll no mor mai!» Són les paraules que Damiano David, vocalista de la banda italiana Måneskin va cridar a l’escenari de l’Ahoy Arena de Rotterdam després de recollir el premi que els acreditava com guanyadors del Festival d’Eurovisió 2021. El públic els va fer saltar a dalt de tot, perquè en la primera part de la votació, la dels jurats professionals, Itàlia havia quedat quarta, a 61 punts del mig temps ‘Tout l’univers’ del suís Gjon’s Tears, que liderava fins aquell moment. Però el vot dels telespectadors va ser un terratrèmol que va provocar un tomb en la classificació parcial; una allau de punts per a ‘Zitti e buoni’, el rock descarnat dels transalpins, que posava en evidència les ànsies col·lectives de festa, alegria i obertura després d’un any de drama, temor i reclusió. Itàlia guanyava amb la seva crítica a la hipocresia social, a les xafarderies gratuïtes; amb les seves guitarres elèctriques, els tatuatges, l’alt voltatge i la seva estètica ‘seventies’.