Com la vella cartilla de l’extint servei militar –parlo de «la blanca», per si no està clar–, l’escriptor, a falta d’acció bèl·lica, hauria de resumir la seva activitat amb un breu «Valor: se li suposa». Però no el valor que concedim a una obra o a un autor entre els seus contemporanis o a posteriori. No una «valoració» crítica sobre criteris estètics, socials, ètics o de qualsevol altre tipus. Parlo del valor que el DLE defineix, sempre tan altisonant, com a «qualitat d’ànim, que mou a escometre resoltament grans empreses i a afrontar els perills» (accepció 8). Parlem del valor dels autors, d’aquest valor que se li exigeix a Indiana Jones quan, a la recerca del Sant Greal, es veu en l’obligació de creuar un precipici per salvar la vida del seu pare. «Només el que salti del cap del lleó provarà el seu valor», estava apuntat a la llibreta del seu progenitor. Indi s’arrisca, clar, perquè la situació és dramàtica: la vida o la mort. I fa el primer pas al buit. Potser com la mateixa exigència de l’escriptura.