Un dels senyals més irrefutables de la grandesa de Franco Battiato com a compositor de cançons pop era la seva sorprenent habilitat per fixar en la memòria dels oients versos el veritable significat dels quals mai estava del tot clar. ‘Bandera bianca’, la cançó elegida com a únic ‘single’ de l’elapé de més èxit en la carrera del músic sicilià (‘La voce del padrone’, de 1981), parlava de la gent que utilitza ulleres de sol «per tenir més carisma i simptomàtic misteri» (assumpte que, per cert, reprendrien alguns anys després Os Resentidos a ‘Galícia Caníbal’) i era justament aquest estrany sintagma (¿què dimonis és un «simptomàtic misteri»?) el que convertia una cançó magnífica en veritablement memorable (que l’autor assegurés una mica més endavant que preferia l’amanida «a Beethoven i Sinatra» també sumava punts, és clar).