Hi ha pocs directors que generin tanta disparitat d’opinions com Nicolas Winding Refn. Des del contundent realisme de la seva trilogia ‘Pusher’ (1996-2005) a la hiperestilizada abstracció de ‘The neon demon’ (2016), cada una de les seves ficcions ha sigut aplaudida com una obra mestra per uns i qualificada de vacuïtat per d’altres. L’única reacció que el seu treball no és capaç de provocar és la indiferència. I per això resulta xocant que la pel·lícula amb què va consolidar la seva condició d’autor de talla internacional, ‘Valhalla rising’ (2009) –la immediatament anterior, ‘Bronson’ (2008), va ser la que el va donar a conèixer, i posteriorment ‘Drive’ (2011) el va convertir en una ‘rockstar’ per a la cinefília–, hagi tardat 12 anys a estrenar-se comercialment a Espanya.