Al terme d’una de les propostes programades en la segona edició del Primera Persona, el 2013, l’escriptor i crític teatral Marcos Ordóñez va treure una ampolla d’anís i, fent seu el brindis irlandès favorit de John Huston, va convidar els presents a beure «per l’impuls». Aquest és el tipus de coses que passaven al Primera Persona, un festival que durant una dècada ha convertit l’escenari del Teatre CCCB en un confessionari obert al públic en què escriptors, dibuixants, periodistes, músics, cineastes, actors i activistes han obert el seu cor i els seus llibres de records per revelar les claus autobiogràfiques que s’amaguen darrere de les seves obres. Al cap de nou edicions i més de 200 convidats, els dos creadors i directors del Primera Persona, Kiko Amat i Miqui Otero, consideren que aquell impuls pel qual brindava Ordóñez s’ha anat diluint i, abans de perdre’l definitivament, han decidit tancar amb una edició especial en format de festa a l’aire lliure que se celebrarà aquest dissabte al pati de les Dones del CCCB.