Els mons impossibles que Escher va fer possibles hipnotitzen les Drassanes

«Només els qui intentin el que és absurd, aconseguiran l’impossible», deia l’artista holandès Maurits Cornelis Escher (1898-1972). I així s’ho va aplicar a ell mateix, fent possibles mons impossibles, paradoxes inversemblants, il·lusions òptiques increïbles i jocs de simetries genials en una obra hipnòtica en què, literalment, t’hi pots perdre. Els 1.700 metres quadrats de l’espai gòtic de la Sala Gran de les Drassanes Reials, al Museu Marítim de Barcelona, acullen fins al 26 de setembre una exposició amb més de 200 xilografies i litografies del creador gràfic, entre les quals conegudes obres mestres de la seva etapa surrealista, com ‘Belvedere’ (¿recorden aquella construcció on una escala de mà en un interior es recolza de forma impossible, o no, a l’exterior del pis superior?) o ‘Relativitat’, utilitzat per a la caràtula pirata d’‘On the run’, de Pink Floyd, i inspiració per a la no menys laberíntica escala movible del castell d’Hogwarts a Harry Potter. Composicions amb tessel·les que no deixen ni un mil·límetre buit, escenes que es metamorfosen davant la mirada i en què s’entrellacen ocells i peixos, sargantanes o abelles, cintes de Möbius que recorren formigues enormes en un únic pla, individus que pugen i baixen en bucle per una escala que ni puja ni baixa, políedres flotant a l’espai com estrelles habitades per camaleons, la mà que dibuixa la mà de l’artista que dibuixa la mà... Són algunes de les experiències visuals que ofereix una mostra que no oblida espais interactius amb miralls on reflectir-se fins a l’infinit, habitacions amb terra de tauler d’escacs on el visitant sembla gegant o petit segons on se situï o selfies estratègics. L’exposició, comissariada per Mark Veldhuysen, CEO de la M. C. Escher Company, i per Federico Giudiceandrea, col·leccionista italià i expert en l’artista, arriba per fi a Catalunya després de recórrer 11 ciutats en una dècada, entre les quals Madrid, Granada, Brasil i Lisboa, amb xifres de visitants que varien entre els 180.000 i el mig milió de persones. La seva arribada a les Drassanes, recuperant un ampli i complex espai per a la seva museïtzació, s’emmarca en l’acord del Marítim amb Arthemisia i Evolucionarte per oferir mostres de gran format i voluntat popular: A ‘Escher’ el seguirà el 2022 ‘Chagall’ i el 2023, ‘Monet’. Giudiceandrea assumeix que Escher, malgrat ser «un dels millors artistes gràfics», no era gaire conegut. Va tenir un hàndicap. «Els matemàtics el veien com un artista i els artistes com un matemàtic». Tant la seva família com la de la seva dona eren acomodades i va poder dedicar-se a crear sense problemes econòmics. «Només va vendre al final de la seva vida. Sobretot des que el 1954 va exposar en un Congrés internacional de matemàtics a Amsterdam i els assistents es van enamorar de les seves obres i es van convertir en els seus clients». Van descobrir fins a quin punt havia utilitzat les matemàtiques per articular aquelles tessel·les i paradoxes visuals. Molts eren nord-americans i al tornar al seu país van estendre la seva popularitat entre la comunitat ‘hippy’, a desgrat del mateix Escher, «al qui mai li va agradar que aquests s’apropiessin de les seves obres per acolorir-les i barrejar-les amb la seva psicodèlia», assenyala el comissari. «No li agradaven els colors, estimava el blanc i negre. De fet, la seva dona deia que el va acabar deixant perquè no suportava el seu món en blanc i negre», diu somrient sota la mascareta. El ‘no’ a Mick Jagger Però nombroses caràtules de vinils pirates, que poden veure’s també a la mostra, no es van resistir a la seva màgia i van fer cas omís de la seva opinió. L’únic que li va demanar permís, per carta, per utilitzar una de les seves composicions per a un disc va ser Mick Jagger. I Escher no l’hi va donar. Ho reflecteix l’última part del recorregut, on peces de roba, anuncis d’Ikea, còmics o fragments de pel·lícules, de Mickey Mouse als Simpson passant per ‘Dentro del laberinto’ (1986) demostren la seva empremta. De jove, després de canviar la carrera d’Arquitectura per les arts gràfiques, aprenent l’art del gravat de Samuel Jessurun de Mesquita, Escher va viatjar a Espanya el 1922 i va quedar fascinat per les composicions geomètriques de tessel·les i mosaics àrabs de l’Alhambra de Granada, on tornaria el 1936, i que tant l’influirien. Després de recórrer Itàlia, on va conèixer la seva dona, suïssa, es va quedar a viure a Roma, enamorat de la naturalesa del paisatge mediterrani, que va traslladar als seus primers gravats, també inspirats en l’Art Nouveau. «Ja llavors era tan meticulós amb les seves incisions i tintes que va aconseguir crear grisos en les seves xilografies, quan aquestes són sempre en blanc i negre», destaca Giudiceandrea. Va ser l’auge de «Mussolini i el clima hostil cap als estrangers» el que després d’11 anys el va fer tornar a Holanda el 1935. La gota que va fer vessar el got va ser una detenció arran d’un atemptat només pel fet de no ser italià i veure el seu fill tornar de l’escola amb l’obligat uniforme feixista. Escher va realitzar 448 litografies, gravats en fusta i més de 2.000 dibuixos i esbossos. Les seves xilografies, que es consideren obres originals i són edicions molt limitades, han arribat a assolir preus de 200.000 euros en subhastes, segons explica el comissari, que aporta gran part de la seva col·lecció a l’exposició. Quan es va morir es van destruir la majoria de matrius per a les seves creacions. Una de les poques que existeixen, un gat, mira el visitant en una vitrina. Igual que l’observa el mateix Escher, reflectit ell mateix en una altra de les seves obres emblemàtiques, ‘Mà amb esfera reflectant’. «Quan mires dins, els teus ulls estan sempre al centre i el teu món es reflecteix al teu voltant. És la sensació d’estar al centre del món», apunta el comissari. «El Jo és protagonista indiscutible, al voltant del qual gravita el món», opinava Escher. I així pot sentir-se el visitant en un espai interactiu que li permet veure’s al lloc de l’artista. Això sí, el reflex és el d’algú amb mascareta.

Els mons impossibles d’Escher hipnotitzen les Drassanes

Una gran exposició amb 200 obres de l’artista gràfic holandès, geni de les paradoxes i les il·lusions òptiques, recupera com a espai museístic la gran sala gòtica del Marítim

El més llegit