Va resultar que no era el que jo pensava. El remodelatge de l’organització de la llibreria d’infantil i juvenil va anar acompanyat d’una nova distribució dels llibres i de nous cartells informatius. Vam anar reconeixent les categories familiars: àlbum il·lustrat, novel·la juvenil, infantil, primers lectors, més sis, més vuit, més deu, més dotze, distòpies, fantasia, youtubers (sí, youtubers). I arribem a «Romanç paranormal». Li vaig preguntar a la meva filla Claudia, comparatista il·lustre que va fer canviar a l’editorial el nom equivocat d’un dels personatges de la sèrie de llibres de Geronimo Stilton, però no en sabia res. Vaig repensar les meves categories, gèneres, subgèneres, classes, tipus i espècies (la teoria dels gèneres és «una vasta paràfrasi d’Aristòtil», deia un catedràtic). Vaig fer les meves elucubracions: potser «romanç» es refereixi al tipus de narració novel·lesca amb presència del meravellós i el fantàstic (hi ha romance en anglès, romanzo en italià, romance en castellà, romanç en català, romance en portuguès, roman en francès, pensava jo). Potser hi ha una errata a l’adjectiu, vaig deduir, i no sigui «paranormal» sinó «per a normal», per al lector normal (rotllos de l’overinterpretation, ja saben). Eren tots pensaments guiats per una pruïja d’imperatiu categòric.