Els discos de vinil van dominar plàcidament el mercat de la música gravada des del final de la Segona Guerra Mundial fins a mitjans de la dècada dels 80. En aquest període, van néixer altres formats que, com la cinta de casset, van assolir gran popularitat sense arribar a amenaçar l’hegemonia del microsolc. El panorama va canviar radicalment amb l’aparició del ‘compact disc’ i, sobretot, amb les agressives polítiques portades a terme per la indústria discogràfica per imposar la seva nova criatura, un moviment que s’estudiarà durant anys a les facultats d’empresarials com a exemple d’estratègia potencialment autodestructiva. La pressió dels grans segells (que es van negar, per exemple, a acceptar la devolució de discos de vinil per forçar els comerços a apostar pel cedé) va provocar la traumàtica substitució d’un format per un altre. El 1986, els ingressos per les vendes de cedés van superar les de vinils, i així ha continuat sent durant dècades. Fins ara.