Música i alcohol: 20 cançons d’alta graduació

Si l’amor ha sigut l’espurna que durant més d’un segle ha posat en funcionament el motor de la música popular, bé podria dir-se que l’alcohol ha sigut el combustible que l’ha mantingut en marxa. Són tantes les cançons de tots els gèneres que aborden d’una manera o d’una altra l’assumpte del consum de begudes espirituoses que resulta impossible fer una llista de títols, per llarga que sigui, sense cometre omissions imperdonables. Això que ve a continuació és una petitíssima mostra de títols sobre el beure que, segons el nostre parer, atresoren algun mèrit. En són 20, però en podrien ser 2.000 i continuarien faltant joies ineludibles. Disfruteu-les amb mesura com a banda sonora paral·lela d’‘Otra ronda’, la nova pel·lícula de Thomas Vinterberg. Bevent per diversió ‘Tequila’. The Champs La lletra d’aquest clàssic imperible compost pel xicano Danny Flores (que també s’encarrega de bufar el lúbric saxo tenor que presideix la cançó) es redueix a la paraula ‘tequila’ repetida tres vegades. No fa falta més per contagiar unes ganes irrefrenables de posar-se a ballar mambo amb un saler en una mà i una rodanxa de llimona a l’altra. ‘Vamos muy bien’. Obús «‘Calimocho, whisky, birra, pippermint…’». Fortu i els seus nois no feien escarafalls a res en aquest vívid i hiperrealista retrat de l’embriaguesa entre col·legues que a mitjans dels 80 va transcendir el circuit heavy per esdevenir tot un himne generacional a què Siniestro Total va retre honors anys després amb una versió altament respectuosa. ‘Brass Monkey’. Beastie Boys El títol al·ludeix a una barreja enllaunada de suc de taronja, rom i vodka. Sona com una mala idea, però les vendes del beuratge es van disparar després que el trio novaiorquès inclogués al seu primer elapé aquesta cançó construïda sobre un ‘sample’ de ‘Bring it here’, de Wild Sugar, que defensa les bondats del Brass Monkey per sobre del Moët i el Chivas. ‘Cigarettes and alcohol’. Oasis Si, tal com sosté Noel Gallagher, ‘Definitely maybe’ és un àlbum concepte entorn de la idea de tocar el dos de Manchester amb una pinta de ‘lager’ a la mà, aquesta oda al beure com a alternativa vàlida a l’avorriment i la falta d’expectatives de la joventut de classe treballadora, amb el seu ‘riff’ saquejat al ‘Get it on’ de T. Rex, bé es pot postular-se com la seva peça central. ‘Cheers (drink to that)’. Rihanna La diva barbadiana entra en un bar i convida a ‘chupitos’ a tots els presents en una desacomplexada celebració de l’alcohol com a lubricant social que inclou una mica de ‘product placement’ (el whisky Jameson, les ulleres Ray Ban) i en els crèdits de composició del qual apareixen fins a una desena d’autors diferents. Pel que sembla, la targeta de Rihanna té un crèdit inesgotable. Bevent per oblidar ‘There’s a tear in my beer’. Hank Williams Si hi ha un gènere musical edificat sobre la beguda i els cors destrossats, és el country. En la seva curta i llegendària existència, Hank Williams es va mantenir sempre fidel a aquesta temàtica, que va sublimar en un munt de cançons devastadores, reflex d’una vida plena d’excessos. «Beuré fins a quedar petrificat», canta aquí. Dos anys després, va morir dins d’un Cadillac, envoltat de llaunes buides de cervesa. ‘One bourbon, one scotch, one beer’. John Lee Hooker Un pobre diable esgota l’hora de tancament d’un bar transvasant tot l’alcohol que pot per oblidar que la seva nòvia l’ha deixat. En l’original d’Amos Milburn, el parroquià demanava l’escocès abans que el bourbon, però John Lee Hooker, que devia ser un paio molt escrupolós amb l’ordre en què prenia els seus whiskies, el va canviar. Hi ha també una versió memorable de George Thorogood & The Destroyers. ‘Lilac wine’. Nina Simone El consum de vi de liles (i la intoxicació subsegüent) es converteix en l’únic consol a l’abast d’una dona abandonada pel seu amant en aquesta bonica cançó escrita per a un oblidat musical que ha conegut nombroses versions (d’Eartha Kitt a Miley Cyrus i d’Elkie Brooks a Jeff Buckley) i que va arribar a l’estatus de clàssic en la irrepetible veu de Nina Simone. ‘Borracho’. Los Brincos Un clàssic del beat ibèric. El protagonista aixeca el colze amb el propòsit confés d’oblidar una antiga nòvia per la via de l’embriaguesa, però l’únic que aconsegueix és veure-la doble. Per a més oprobi, cap al final Juan Pardo fa el numeret del begut que assegura estar només «‘un poquito alegre’». No és estrany que la relació posterior del grup amb l’alcohol es limités a ‘Un sorbito de champagne’. ‘Drinking about my baby’. The Damned El quartet londinenc, un grup els components que es vantava d’eludir les ressaques amb un estat de borratxera permanent, va tornar al format de cançó punk de dos acords en aquest ‘hit’ de 1980 en què el narrador s’enfronta al final d’una relació idíl·lica de l’única manera que coneix: assegut en un tamboret davant la barra i demanant-ne una rere l’altra. Bevent perquè sí ‘Moonshiner’. Bob Dylan «El món és una ampolla / i la vida no és més que un drama. / Quan l’ampolla és buida / ja res val la pena». Dylan va gravar el 1963 la versió definitiva d’aquesta cançó tradicional irlandesa sobre un alcohòlic que fa 17 anys que és casat amb la beguda i va aconseguir aportar un aire de melancòlica dignitat a un subjecte que assegura haver gastat tots els seus diners en cerveses i whisky. No és poc mèrit. ‘The piano has been drinking (not me)’. Tom Waits Ningú ha reproduït en una cançó la jeremiada d’un borratxo pesat amb l’enginy i la fidelitat de Tom Waits. De fet, resulta difícil de creure que estigués sobri en el moment de gravar-la, amb aquest piano trontollós i aquesta veu que algú ha comparat amb una trituradora d’escombraries. Les rialles del públic en les interpretacions en directe augmenten l’esgarrifós patetisme del número. ‘Here comes a regular’. The Replacements Paul Westerberg tenia només 25 anys quan va escriure aquesta commovedora balada que condensa, amb cru realisme i altura poètica («una persona pot treballar-se una set considerable / després d’un dia dur de no fer res»), els sentiments d’un individu de mitjana edat condemnat a evocar els seus dies de joventut encallat al bar de sempre. La cara ombrívola de la sèrie ‘Cheers’. ‘Happy hour’. The Housemartins No es deixin enganyar per la gloriosa melodia, els irresistibles cors o l’hilarant videoclip. El que surt del fabulós coll de Paul Heaton és, en realitat, una amarga diatriba contra la futilitat de l’‘hora feliç’ dels pubs britànics. Les begudes amb el cap a la sortida de la feina, aquest ritual carregat d’hipocresia i sexisme en el qual «les carteres s’obren i les ments es tanquen». ‘Whiskey girl’. Gillian Welch Al seu camí cap a un inframon que només ofereix recompenses temporals, els homes d’enlloc i les noies aficionades al whisky es creuen en els desolats versos d’una cançó de serena bellesa i eco durador que s’ofereix com l’acompanyament sonor ideal per a nits d’insomni i glops en solitari. El dimoni de l’alcohol ‘The bottle’. Gil Scott-Heron & Brian Jackson En els primers versos d’aquesta sublim peça de soul-funk, un xaval ha de veure com el seu pare empenyora l’anell de casament de la mare per pagar-se la beguda. I a aquesta la segueixen unes altres dues històries, totes tremendes, sobre els estralls de l’alcohol. Tota una lliçó que corre el risc de passar inadvertida entre l’exquisit fraseig de Scott-Heron, la fumejant flauta de Jackson i l’infecciós ritme caribeny de la cançó. ‘Alcohol’. The Kinks ¡Ah, Ray Davies i les seves delicioses contradiccions! A la portada de l’elapé ‘Muswell hillbillies’, els components dels Kinks beuen civilitzadament recolzats a la barra d’un pub local. A dins, aquesta història d’un executiu amb problemes familiars embarcat en una espiral alcohòlica ens adverteix que la dissipació és un camí de l’infern. «¿Qui s’hagués imaginat que em convertiria en esclau del dimoni alcohol?». ‘The bottle or me’. Dee Dee Sharp A diferència del que passava en la cançó dels Kinks, aquí no s’esmenten abusos ni violència domèstica, però Dee Dee Sharp té clar que l’afició del seu home a remullar la gola ha creuat un límit i li planteja un ultimàtum: o l’ampolla o jo. I per fer-lo reaccionar, no dubta a disparar allà on fa més mal: quan està borratxo, li diu, no pot fer l’amor. ‘Too drunk to fuck’. Dead Kennedys Jello Biafra és dolorosament conscient que la ingesta d’alcohol té aquest indesitjat efecte en els mecanismes de l’erecció que assenyala Dee Dee Sharp. I aboca la seva humiliant experiència en un cacau de surf-punk la molt explícita lletra del qual va suscitar una onada de prohibicions i censures que el grup ja va haver d’intuir quan va decidir rematar la gravació amb el so d’una arcada. ‘I won’t ever go drinking again’. Squeeze Cap llista de cançons sobre beure està completa sense una cançó sobre la ressaca. Aquesta composició de Chris Difford i Glenn Tilbrook captura amb admirable precisió l’agonia que suposa despertar després d’una llarga nit d’alcohol. «Juro que no tornaré a beure mai més amb aquesta penya», canta Difford. I durant cinc minuts fins i tot ens ho creiem.

Música i alcohol: 20 cançons d’alta graduació

De l’eufòria a l’infern, una selecció de tonades sobre el consum de begudes espirituoses i les seves conseqüències

El més llegit