‘El horizonte’: a l’escalf de l’alliberament femení

Quan la cineasta suïssa Delphine Lehericey va rebre fa tres anys per Nadal el guió que adaptava la novel·la de Roland Buti, ‘El horizonte’, va saber immediatament que volia traslladar-lo a la pantalla. Explicava la història d’una família en un entorn rural des dels ulls d’un nen que està a punt d’entrar a l’adolescència i que descobreix que la seva mare manté una relació amb una altra dona, cosa que li provocarà un rebuig immediat, ja que trastocarà tots els seus fonaments. L’acció té lloc als anys 70, una època plena de canvis convulsos en matèria de llibertats, en què encara quedava molt per fer. «Hi ha una part de nostàlgia a la pel·lícula que té a veure amb mirar al passat des dels ulls del present», explica Delphine Lehericey a EL PERIÓDICO. «Però el que em va interessar de veritat d’aquesta història és la ressonància que té avui dia. Als 70 es va iniciar un camí d’avenç, va ser una època de ruptures i crec que ara ens trobem en un moment similar per al feminisme, però amb tot aquest bagatge après al llarg d’aquestes últimes dècades». A ‘El horizonte’, l’entorn agrícola i ramader es converteix en un personatge més. La granja on viuen els personatges requereix un treball dur diari per tirar-la endavant. A més, en aquesta petita comunitat aïllada a la qual pertany la família, batega la repressió i la intolerància, el classisme i els prejudicis. En efecte, Lehericey no volia mostrar la vida al camp com a idíl·lica, potser per això l’acció se situa a un estiu calorós fins al desmai. «No volia mostrar una visió bucòlica ni una estampa florida de la ruralitat perquè no és certa. M’interessava, això sí, ser a prop de la gent, sentir aquests paratges àrids, l’olor de terra i animals, la suor. Tinc ànima de documentalista i he intentat plasmar tot això amb sentiment, cor i proximitat». El desig reprimit Tot i que la pel·lícula està narrada des de la mirada del jove de 13 anys Gus (el debutant Luc Bruchez), la figura de la mare interpretada per Laetitia Casta es converteix en l’eix crucial de tot el que gravita al seu voltant. Ella és una dona que ha dedicat la seva vida al seu marit i els seus fills i que comença a tenir un altre tipus d’inquietuds intel·lectuals que la portaran al descobriment de la seva pròpia identitat sexual i del desig reprimit a través de Célice (Clémence Poésy), una jove totalment alliberada. «La revolució feminista dels 70 va obrir els ulls a moltes dones i ara està passant el mateix a partir del Me Too i la quarta onada. Això permet que es puguin abordar certs temes des d’un compromís molt més gran i una autèntica visibilitat». La directora explica que en aquest cas el personatge de Gus és molt important, perquè representa la següent generació que agafarà el relleu i continuarà amb la revolució per transformar la societat. «Continuem vivint dins de les estructures patriarcals. I això val tant als 70 com en l’actualitat. Crec que som les dones les que hem de moure i remoure les coses per canviar tot això, perquè els homes no tenen necessitat de canviar res dels seus privilegis». Lehericey té, a més, una vinculació molt personal amb la història. Ella, com li passa al personatge de Laetitia Casta, estava casada i tenia un fill quan es va enamorar d’una altra dona. «Em va fer reflexionar si jo hagués tingut prou valor als 70 per lluitar pels meus sentiments sense ferir els que m’envolten».

‘El horizonte’: a l’escalf de l’alliberament femení

Aquesta setmana ha arribat als cines ‘El horizonte’, drama dirigit per Delphine Lehericey i ambientat a la Suïssa rural dels anys 70 en què un nen a punt d’entrar a l’adolescència descobreix que la mare (Laetitia Casta) manté una relació amb una altra dona

El més llegit