La millor definició del que és l’estil (sant Dámaso Alonso em perdoni) l’hi vaig sentir a una senyora que prenia el cafè matinal a la mateixa terrassa que jo. Era una d’aquelles «Regentas» de fris vespertí que van quedar retratades a la pintada al carrer de la cantonada vetusta: «Velles cloquegen / a la vorera principal / amb els seus cabells de bolet / prenen cafè». Aquesta dona explicava a la seva amiga el secret de la millor vinagreta i va dir: «El secret de la vinagreta és tirar-hi molt vinagre però que no tingui gust de vinagre». Es comprendrà que des d’aleshores estigui jo donant-li voltes al secret de la vinagreta, que no és diferent del de l’estil: que tingui estil però que no tingui gust d’estil. Vaig acudir a la famosa sentència «Le style c’est l’homme mème», de Buffon. L’estil és l’home mateix. Però, com totes les frases brillants, aporta poca llum.
Perifèrics i consumibles
Manual d’estilística pràctica

Temes:
El més llegit
- Els funcionaris de la Generalitat no cobraran fins a l’octubre la paga de fins a 625 euros pels retards pendents
- Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- El nen de "la tranquil·litat" a les piscines de Terol parla 13 anys després: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa"
- La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears