La millor definició del que és l’estil (sant Dámaso Alonso em perdoni) l’hi vaig sentir a una senyora que prenia el cafè matinal a la mateixa terrassa que jo. Era una d’aquelles «Regentas» de fris vespertí que van quedar retratades a la pintada al carrer de la cantonada vetusta: «Velles cloquegen / a la vorera principal / amb els seus cabells de bolet / prenen cafè». Aquesta dona explicava a la seva amiga el secret de la millor vinagreta i va dir: «El secret de la vinagreta és tirar-hi molt vinagre però que no tingui gust de vinagre». Es comprendrà que des d’aleshores estigui jo donant-li voltes al secret de la vinagreta, que no és diferent del de l’estil: que tingui estil però que no tingui gust d’estil. Vaig acudir a la famosa sentència «Le style c’est l’homme mème», de Buffon. L’estil és l’home mateix. Però, com totes les frases brillants, aporta poca llum.