Descobrint l’art marroquí al Reina Sofia

El Museu Reina Sofia inaugura la seva primera gran exposició del 2021 amb ‘Trilogía marroquí1950-2020’ una ambiciosa mostra que recull la producció artística del Marroc en tres moments històrics decisius i que serveix per visibilitzar una cultura que, malgrat la seva proximitat geogràfica, només 14 quilòmetres, continua sent tan desconeguda. «Una de les nostres principals línies és mirar d’entendre o analitzar altres modernitats, qüestionar la nostra manera de veure el món», explica el director del museu, Manuel Borja-Villel. «En aquest sentit, el Marroc és un país que és enmig de tot: és la frontera entre l’Àfrica i Europa i ser al llindar avui en dia agafa una dimensió molt important a l’hora de descolonizar la nostra mirada i trencar prejudicis». Després de 40 anys de protectorat francès i espanyol, el primer període que recull l’exposició comprèn des de la Transició a la Independència (1950-1969), marcat per la necessitat de compondre un discurs identitari al mateix temps que es menyspreava el model artístic acadèmic previ. Molts dels grans noms d’aquest moment van estudiar a l’estranger i es van nodrir de tota una sèrie d’influències que ells van intentar aplicar a la seva idiosincràsia. És el cas de Mohamed Melehi, Mohamed Chabâa o Farid Belkahia, que ens mostren un panorama divers que ens porta des del figuratiu fins a l’abstracció, passant per elements propis com la cal·ligrafia i l’ús del simbolisme i el color. La segona etapa ‘Años de plomo (1970-1999)’, a partir del cop d’Estat, està marcada per l’activisme i l’efervescència creativa. Va sorgir una constel·lació de publicacions alternatives que va donar veu a la dissidència i van intentar reflexionar sobre la construcció nacional, com la revista ‘Souffles’ o, més tard, ‘L’Intégral’. Mentrestant, es lluitava contra la repressió dins de tots els camps artístics, tot i que alguns creadors van preferir refugiar-se en un àmbit íntim. Moltes dones van aparèixer al panorama amb una formació autodidacta, com Chaïbia Talal o Fatima Hassan i van començar a reflexionar sobre la condició femenina en un país àrab. Finalment, ‘La generación 00’, a què pertany Yto Barrada o Mounir Fatmi, intenta plasmar les pulsions de l’època contemporània marcada per l’ascens del populisme, la innovació tecnològica, els atemptats terroristes o la Primavera Àrab. El component crític, polític i la recerca de les arrels són tres dels vèrtexs més importants d’aquest fascinant recorregut que obliga a mirar d’una altra manera tota una tradició que provoca tant estranyesa com perplexitat. La mostra, comissariada pel mateix Manuel Borja-Villel i Abdellah Karroum, inclou 250 obres, al costat de documents d’arxiu i material audiovisual que ens endinsa en tota una dimensió desconeguda i atapeïda de riquesa expressiva.

Descobrint l’art marroquí al Reina Sofia

El museu inaugura la mostra ‘Triología marroquí’, que exhibeix més de 250 peces del poc conegut art contemporani del país nord-africà

El més llegit