¿Com serà l’‘streaming’ que arribarà després de la pandèmia?

L’‘streaming’ era una realitat amb futur abans de la pandèmia, però les restriccions del confinament van accelerar el seu creixement per sobre de qualsevol expectativa. I fins i tot durant l’últim quadrimestre del 2020, ja bastant lluny del col·lapse de primavera, les xifres de nous subscriptors van ser sorprenents. En aquell període, Netflix va afegir més de 8,5 milions d’usuaris de pagament, dos milions i mig més dels esperats, sumant un total de 203,67 milions de subscriptors. A principis de març, Bob Chapek, president executiu de Disney, anunciava davant els inversors de la companyia una altra dada fulminant: Disney+ havia superat els 100 milions d’usuaris. La popularitat de la marca i l’habilitat de Disney per convertir les seves estrenes en esdeveniments han fet possible amassar en setze mesos una base de subscriptors a la qual a Netflix li va costar una dècada arribar. No ha sigut fàcil, sigui com sigui: ha sigut a base de prendre decisions perilloses, sobretot per al futur de l’exhibició cinematogràfica. Quan la companyia del ratolí va anunciar que el seu ‘remake’ en imatge real de ‘Mulán’ s’estrenaria directament a Disney+ per un preu addicional (l’anomenat Premium Video On Demand, o el que ells anomenen Premier Access), exhibidors de mig món ho van veure com una estocada mortal al seu negoci. Alguns vam voler veure-ho com una anomalia producte de l’emergència sanitària, però en els últims dies Chapek ha deixat clar que els vells hàbits de consum i explotació són història. Per a l’especialista en nous models de distribució audiovisual Elena Neira, autora d’‘Streaming wars: La nova televisió’, el canvi d’hàbits del consumidor és una realitat: «Tots els estudis publicats sobre aquest tema coincideixen en dues tendències molt clares –assenyala–: la digitalització de la majoria tardana que encara no s’havia incorporat a la revolució de l’‘streaming’ i la resistència a abandonar les conductes acabades d’adquirir. A mitjà termini, el sofà dels nostres salons serà una dura competència per a les butaques de cine». Amb la futura relaxació de les restriccions gràcies a la vacunació massiva, és fàcil imaginar una explosió de l’activitat social i certa reducció del temps que dediquem al ‘binge-watching’. Però el consumidor voldrà mantenir certs privilegis adquirits durant la pandèmia. El tradicional model de finestres d’exclusivitat, basat en períodes d’explotació durant un temps determinat dins de territoris específics, serà dinamitat gairebé per complet: o veurem les estrenes simultàniament en cines i cases, o arribaran a les nostres cases no tantes setmanes després de passar per cines. D’altra banda, els vells estudis han de lidiar amb ‘streamers’ pioners que han sabut convertir les seves pròpies sèries i pel·lícules, ofertes bàsicament ‘online’, en veritable competència per a les estrenes cinematogràfiques tradicionals. El mercat audiovisual està ara mateix en perpetu, desestabilitzador canvi, però mirarem de prendre aire un segon i desgranar diverses claus possibles per al futur. L’assentament de l’estrena dual L’anunci de la futura estrena simultània en sales i Disney+ de ‘Viuda Negra’, la moltes vegades retardada entrega de l’Univers Cinematogràfic de Marvel, no ha aixecat tant enrenou com l’esmentada estrena domèstica de ‘Mulán’. Però que una gran pel·lícula de superherois –bàsicament, l’aliment principal dels cines en aquest moment– es pugui veure a casa el dia d’estrena resulta significatiu. Que no necessàriament determinant. Youtube edit delete Reducció de les finestres El desembre del 2020, l’estudi Warner Bros i la seva companyia matriu WarnerMedia van anunciar que totes les seves estrenes de sala del 2021 s’estrenarien a l’uníson en cines i HBO Max als Estats Units. Des de l’any vinent, sigui com sigui, les pel·lícules de Warner tornaran a estrenar-se allà en cines, o per ser precisos, els cines de la cadena Regal. Serà, això sí, amb una finestra més reduïda: 45 dies en lloc de 74. «Els productors de Hollywood sempre han tingut dubtes sobre si reduir la finestra d’estrena per si la gent deixa d’anar als cines, però, alhora, molts de nosaltres podem no sentir-nos segurs de tornar al cine fins que les restriccions del coronavirus hagin quedat molt lluny», diu Bryan. Segons l’opinió de Neira, possiblement no hi hagi tornada enrere: «Revertir la situació de les finestres a la fase prepandèmia no és una cosa que resulti massa realista a hores d’ara». Fusions i adquisicions Si creuen que ara mateix hi ha massa continguts d’‘streaming’ entre els quals elegir, esperin a d’aquí a uns mesos, quan HBO es converteixi en HBO Max –amb l’habitual augment de catàleg– o, en principi, arribi per fi a Espanya el nou servei Paramount+, al qual anirien a parar els nous títols de Showtime i els originals de CBS All Access. Fins i tot per als més malalts del cine i la televisió, hi comença a haver por de la ruïna. «La majoria de subscripcions són relativament barates –diu Bryan–, però quan les poses juntes, si en tens tres o quatre, comencen a ser diners. El futur passa, necessàriament, per la supervivència de les plataformes més ben preparades o, simplement, més grans, que probablement acabin engolint els serveis més petits. «Crec que a la llarga acabarem veient algunes fusions i el fracàs d’alguns nous serveis». Youtube edit delete Augments de preu Amb la incorporació, des de dimarts, dia 23 de febrer, de la nova marca Star, Disney+ ha passat dels 6,99 als 8,99 euros mensuals, és a dir, un euro més del que costa el pla bàsic de Netflix a Espanya. D’altra banda, Netflix va tornar a apujar preus als Estats Units al novembre i des del gener, de forma progressiva, ha anat augmentant-los en diferents països. Després de consultar Netflix sobre els seus plans per a Espanya, des de la seva consultoria de comunicació, Llorente y Cuenca, ens informen que no tenen «cap informació en aquest sentit». Gratuït o més econòmic En els últims temps hem vist el creixement de l’anomenat AVOD: és a dir, Video On Demand amb anuncis a canvi de res o, a tot estirar, un registre. L’octubre del 2019 va arribar Rakuten TV Free i un any després ho va fer Pluto TV, de ViacomCBS, que reuneix ara mateix fins a 58 canals de tot tipus i continguts sota demanda. D’altra banda, aquest dilluns s’estrena PrendeTV, el servei gratuït amb el qual la cadena nord-americana de parla hispana Univision vol convertir-se en gegant multiplataforma. Sense arribar a la gratuïtat, HBO Max tindrà a partir del juny (de moment, només als Estats Units) una versió de cost reduït amb anuncis. 5 estrenes domèstiques o duals per al 2021

¿Com serà l’‘streaming’ que arribarà després de la pandèmia?

Els hàbits adquirits pel consumidor durant la crisi del coronavirus podrien marcar per sempre el futur de la indústria audiovisual

El més llegit