Siri Hustvedt: «A la dona se l’ha relacionat amb el cos i a l’home, amb la ment»

L’estudi de Siri Hustvedt a la seva casa de Brooklyn, a Nova York, sembla tan ordenat i acollidor com la seva pròpia ment. En aquest espai i durant més de 30 anys s’han gestat novel·les i també assajos nascuts del seu interès per la neurociència i el seu activisme feminista. ‘Els miratges de la certesa’ (Ed. 62 / Seix Barral), sobre la vinculació entre cos i ment, uneix aquestes dues disciplines per portar-nos a conclusions inspiradores i apassionades. A través del zoom, l’escriptora explica com tota la seva família –sí, Paul Auster inclòs– ja està vacunada perquè amb Biden la campanya està anant molt de pressa. També passa revista als llibres visibles a la seva biblioteca, com l’obra completa de Sigmund Freud. El feminisme ha dirigit molts retrets a Freud. ¿Creu que les seves idees continuen sent vàlides? Vaig arribar als llibres de Freud quan tenia 15 anys a través del llibre de Kate Millet sobre política sexual, així que a diferència de moltes lectores, el meu camí va ser a través del feminisme, cosa que no és usual. Ara ens resulta molt difícil acceptar la vella idea de Freud que la sexualitat és al centre de tot, però hi ha altres conceptes seus molt interessants. Freud es va revelar contra el poder de la seva mare i tot ho va desplaçar a la figura del pare i això va marcar les seves teories. Freud es va revelar contra el poder de la seva mare i tot ho va desplaçar a la figura del pare i això va marcar les seves teories. Ell també va ser un defensor que la ment i el cos són entitats diferents. Sí. Va començar investigant la histèria que sí que vincula directament ment i cos però aviat va abandonar aquesta via per centrar-se en l’àmbit psicològic. Des de Freud fins ara ha plogut molt ¿Per què continua funcionant el mantra que el cos i la ment no tenen connexió? Aquesta dicotomia es remunta al segle XVII amb Descartes però tot i que ja no sigui una idea acceptada en general es continua filtrant al nostre pensament científic almenys fins al naixement de la neurociència. Això va portar, per exemple, a una certa decepció a la dècada de 1980 quan van creure que la ment es podia descodificar a partir d’un sistema simbòlic i instal·lar-se en una màquina. Encara avui no hem aconseguit que un robot camini d’una forma versemblant perquè no encarna cap realitat. ¿Creu que als científics els falta una formació més humanista per tenir una mirada més transversal? Recentment vaig fer una conferència en un hospital de Massachusetts i vaig tenir una xerrada amb els metges sobre l’Alzheimer i la demència. Un em va preguntar per què necessitava llegir filosofia si el que ell feia eren escàners cerebrals. Mirat així, no semblen tenir relació. Crec que als científics els falta el coneixement del seu propi camp d’estudi que només adquiririen a través de marcs filosòfics. ¿Per què? Per qüestionar-se les idees preconcebudes que s’arrosseguen als seus camps d’estudi. ¿Idees de quin tipus? N’hi ha una de molt clara i que va més enllà de la medicina. A les dones se les ha relacionat amb el cos i als homes, amb la ment, amb l’intel·lecte. Aquesta bretxa el que fa és dificultar que les dones puguin ser considerades en l’àmbit de la cultura. A més, des de Plató, al món occidental tot el nostre pensament, també el pensament religiós, es dirigeix cap a que hem d’escapar del nostre cos. Que el cos no és tan digne com la ment. Hi ha moltes dones al món de la ciència: zoòlogues, biòlogues i metges. Però en contrapartida, no solen ser al lloc més alt de l’autoritat. I això ens porta al vell debat sobre les dones científiques. A la seva reduïda participació en matèries com la física o les matemàtiques. Si fas un cop d’ull a les xifres hi ha moltes dones al món de la ciència: zoòlogues, biòlogues i metges. Però en contrapartida, no solen ser al lloc més alt de l’autoritat. ¿Per què? Perquè la ciència té una configuració masculina i l’exemple que has esmentat, la física i les matemàtiques, s’ha convertit en un vedat dels homes i això ha revertit en l’alta consideració que tenen aquestes matèries científiques davant d’altres. Estic convençuda que si ara les dones comencessin a copar els estudis de física i matemàtiques l’estatus d’aquestes àrees cauria. Això ho hem vist a la literatura, quan jo vaig estudiar a la Universitat de Colúmbia gairebé tots els professors i els alumnes eren homes, ara la reputació de les humanitats ha caigut perquè hi ha moltes més dones. I això és pel fet que es considera que a la dona li falta autoritat i l’autoritat és poder legítim. Ens hem de plantejar aquestes coses per canviar-les. Cada cert temps els mitjans de comunicació es fan ressò de teories que intenten demostrar que el cervell de la dona i el de l’home són diferents. Als mitjans els agrada recollir aquestes bajanades perquè ratifiquen els llocs comuns: els homes són més actius, les dones més emocionals. Els estudis que refuten aquestes idees no solen arribar als mitjans. ¿Els seus llibres són ben acceptats per l’acadèmia científica? Hi haurà a qui no els interessin, però he rebut molt bona resposta. Durant la pandèmia he format part d’un grup de psiquiatres, científics, historiadors i pensadors que hem intentat donar algunes respostes a la terrible situació que han viscut els Estats Units amb l’auge populista. M’interessa la connexió entre els símptomes psicòtics i esquizofrènics i les formes de teoria de la conspiració que han aflorat amb força durant la pandèmia. ¿La psiquiatria té alguna cosa a dir al respecte? En un seminari que vaig fer a la Facultat de Psiquiatria de la Universitat de Cornell vam estar comentant la connexió entre els símptomes psicòtics i esquizofrènics i les formes de teoria de la conspiració que han aflorat amb molta força durant la pandèmia. Un esquizofrènic sol establir un sentit embogit amb determinats senyals: les matrícules dels cotxes, per exemple, inclouen un missatge secret. Naturalment no tinc resposta però és una via per aprofundir-hi. ¿Haver tingut un personatge tan psíquicament inestable com Trump ha exacerbat aquesta tendència? Per descomptat, ell ratificava les conspiracions i va començar a jugar en aquesta mitologia. Amb Biden les coses s’han calmat i em sento més alleujada. Però tot i que el soroll de la ultradreta no trona tan fort, no s’ha d’oblidar que segueix sent-hi, insistint en la seva supremacia blanca. No s’ha d’abaixar la guàrdia.

El més llegit