‘La Liga de la Justicia de Zack Snyder’: superherois de DC en versió (molt) estesa

Tres anys després de realitzar la seva primera aproximació a la figura de Superman a ‘L’home d’acer’ (2013), Zack Snyder va unir els dos emblemes de la factoria DC Comics a ‘Batman contra Superman: L’alba de la justícia’ (2016). En aquell moment semblava clar que als despatxos de DC i Warner s’estava coent un univers expandit similar al que Marvel desenvolupava amb Els Venjadors. Curiosament, un dels primers responsables de l’Univers Cinematogràfic Marvel, Joss Whedon, va recalar a les files de la competidora per escriure el guió de ‘La Lliga de la Justícia’ (2017), la pel·lícula amb què Snyder hi posava el coll: després de la mort de l’home d’acer de Metròpolis, l’home ratpenat de Gotham City i l’amazona Wonder Woman s’unien al ‘pack’ complet de superherois DC que formen l’anomenada Lliga de la Justícia: Aquaman, Flash i Cyborg. Al final de ‘Batman contra Superman: L’alba de la justícia’ ja se’ns anunciava, segons la manera habitual de la sorpresa postcrèdits, l’aparició en escena dels altres membres. Després, només Wonder Woman i Aquaman han tingut, de moment, la continuïtat mitjançant pel·lícules individuals, que Snyder havia planejat en qualitat de productor, tot i que s’anuncia per al 2022 ‘The Flash’, dirigida per Andy Muschietti. ¿Què va passar amb ‘La Lliga de la Justícia’ perquè, quatre anys després, aparegui una nova versió d’aquest film, de quatre hores de durada –dues més que l’anterior– i titulada explícitament ‘La Lliga de la Justícia de Zack Snyder’? Hi ha diverses raons. Una incumbeix a l’autoria de les pel·lícules d’aquestes característiques, dissenyades més pels executius de l’estudi, després d’ardu estudi de mercat i potencial tractament de la història per arribar al públic més ampli possible –sembla que aquí hi va tenir un paper més que rellevant Kevin Tsujihara, director executiu de Warner–, que per directors, guionistes i productors. Snyder pretenia una cosa després de la mort de Superman a l’anterior film, però en el muntatge estrenat comercialment va sortir una cosa ben diferent. De la reformulació de l’heroi icònic que sempre ha sigut Superman, de la seva tràgica absència per als mortals, es va passar a un puzle estrany que passava de l’èpica a la intimitat amb notes absurdes i escampades de comicitat. Tot i que no està acreditat com a tal, Whedon va acabar sent el codirector del film. No era aquesta la seva intenció inicial. A ell se’l va contractar per escriure el guió, però es va encarregar de realitzar seqüències addicionals i controlar el muntatge definitiu després que Snyder abandonés el projecte. I si comparem per exemple ‘300’, ‘Watchmen’ i ‘Sucker punch’, tres dels films de Snyder, amb ‘Los Vengadores: la era d’Ultrón’ i la telesèrie ‘Buffy, cazavampiros’, responsabilitat de Whedon, veurem que són dos cineastes que malgrat navegar pel mateix riu, el dels superherois, no s’assemblen gens. Els directius de l’estudi no van quedar gaire contents amb el material filmat per Snyder i li van demanar que tornés a rodar bastantes seqüències, cosa que va encarir considerablement el film. Les discrepàncies entre director i productors van arribar a la seva fi el maig del 2017, quan Whedon va substituir Snyder. Segons algunes versions, Snyder va ser acomiadat. Segons d’altres, ell va deixar la pel·lícula. Però hi ha una altra dada molt més rellevant: dos mesos abans, al març, la filla de Snyder, Autumn, de 20 anys, s’havia suïcidat. Tampoc està gaire clar si Whedon va ajudar a acabar la producció de comú acord amb Snyder o si no hi va haver cap tipus de col·laboració entre ells. Malgrat els esforços de Whedon per complaure els directius de Warner, el seu muntatge no va funcionar tan bé com s’esperava: la recaptació de ‘La Lliga de la Justícia’ és actualment una de les més baixes dels films de DC, 550 milions d’euros, tot i que tenint en compte que va costar poc més de 250 milions, tampoc es tracta d’un fracàs estrepitós. Mentrestant, la versió original de Snyder s’anava convertint en una anhelada peça de culte. En poc temps van començar a circular per les xarxes comentaris de fans del director i de seguidors dels personatges dels còmics originals reclamant l’estrena del ‘director’s cut’ de Snyder. Es va crear un ‘hashtag’ amb aquest objectiu, de nom ‘ReleaseTheSnyderCut’. I la pressió va donar els seus fruits. Fa un any, en ple confinament, es va anunciar que, amb el títol de ‘La Liga de la Justicia de Zack Snyder’, es podria veure a HBO Max la versió del director. La plataforma va estudiar inicialment dues possibles maneres de llançar-la: una pel·lícula de quatre hores o una minisèrie de quatre capítols de 60 minuts de durada cada un. Finalment, el mateix Snyder ha validat només la versió en format llargmetratge, en la línia de l’‘ultimate cut’ que va dedicar al seu film ‘Watchmen’. D’aquesta manera, la història de Batman i Wonder Woman reclutant metahumans per salvar la humanitat i aconseguir que el sacrifici mortal de Superman no sigui inútil, apareix amb una concepció formal, dramàtica i espacial diferent de com la vam veure en el seu moment. El triomf dels superherois és el triomf del director. Snyder l’ha anunciat com «una nova experiència».

El més llegit