La decisió de l’editorial Univers, pertanyent al grup Enciclopèdia Catalana, d’apartar el poeta, traductor i músic Víctor Obiols de la versió en català del poema ‘The hill we climb’ (‘El turó que enfilem’), de la jove Amanda Gorman, per no ajustar-se al perfil identitari requerit pel segell nord-americà Viking Books (que, atenent les demandes de l’autora, ha comunicat que prefereix que el treball sigui portat a terme per una dona, activista i, preferiblement, negra) ha posat el focus sobre un àmbit, el de la traducció, que sol quedar-se a l’ombra quan es parla de la creació literària. El ‘cas Gorman’ (anomenem-lo així a falta d’un nom millor) ha suscitat un viu debat al sector que, més enllà d’una invitació a la caricatura a què alguns no s’han pogut resistir, comença a brindar interessants aportacions sobre qüestions de tanta importància com els criteris amb què se seleccionen els traductors, els límits del dret patrimonial dels autors respecte a les seves pròpies obres i les condicions en què es desenvolupen les tasques de traducció.