Hi ha un moment com a mínim xocant per a qualsevol lectora i és quan s’atura a pensar que la major part de les seves lectures tenen firma masculina, autors homes, amb novel·les ambicioses i voluntat totalitzadora aspirant a quedar el primer en la gran història de la literatura. Cosa que no està malament. Però, a continuació, la lectora se sol adonar que amb prou feines ha llegit dones perquè des de l’escola li van ensenyar que la literatura de prestigi, com tantes altres coses, era el terreny d’ells mentre que les poques autores ressenyables quedaven com a anècdotes residuals. Per sort, aquesta realitat s’està quedant enrere i transformant a gran velocitat en els últims anys, tot i que només sigui perquè cada vegada hi ha més nombre d’escriptores i, el més important, responsables d’una collita de gran qualitat.