‘Bruja Escarlata y Visión’: el prodigiós salt de pantalla de Marvel

‘WandaVision’, el títol original d’una sèrie rebatejada aquí, amb menys gràcia, ‘Bruja Escarlata y Visión’, deu ser la producció que millor exemplifica el moment estrany i infinit en què es troba el panorama audiovisual. És una sèrie de televisió que ret homenatge a la televisió (en més d’un sentit), però alhora té valors de producció de ‘blockbuster’ cinematogràfic. És una ‘sitcom’ (o moltes) i una gran pel·lícula de superherois. És el passat i, potser, el futur. La sèrie de Disney+ explica la plàcida, o no tant, vida en parella de la superheroïna Wanda Maximoff-Bruixa Escarlata i l’androide sintètic Visió al barri residencial de Westview, on volen viure sense maldecaps. Els seus plans, no obstant, van per un camí estrany quan comencen a saltar entre diferents formats clàssics de telecomèdia. El que no saben, o això sembla, és que Westview està envoltada d’una cúpula en forma de camp d’energia a què res ni ningú pot accedir, ni tan sols l’agència d’investigació S.W.O.R.D., que pretén esbrinar què dimonis fan dos antics Venjadors ficats en rèpliques catòdiques de ‘sitcoms’ familiars dels últims 60 anys. A falta de només dos episodis per al final, previst per al 5 de març a Disney+, val la pena esbudellarla creació de Jac Schaeffer, sense cap por que conèixer les peces de la màquina li tregui màgia a la cosa. Conèixer les moltes referències en joc només serveix per admirar encara més el projecte; la facilitat dels seus autors per entrellaçar el món de la telecomèdia i l’Univers Cinematogràfic de Marvel (UCM) en un sol gran divertiment. ¿Ens acompanyen? Això sí, vagin amb compte; poden trobar pel mig algun espòiler. Breu història de la ‘sitcom’ A principis dels 90 s’estrenava la pel·lícula ‘Permanezca en sintonía’, en què John Ritter i Pam Dawber encarnaven un matrimoni tancat, a desgrat seu, en un món televisiu del que potser no sortien vius. Alguna cosa d’aquest viatge hi ha a ‘Bruja Escarlata y Visión’, amb la diferència que el zàping es concentra aquí en el format telecomèdia, a raó d’una dècada diferent per episodi. La creadora Jac Schaeffer i el director Matt Shakman han volgut portar a l’extrem la seva recreació dels diferents models. El primer episodi, situat a una ‘sitcom’ dels 50, es va filmar amb equip ‘vintage’ i amb el públic al plató, a l’estil de les sèries de què es nodreix, com les estimades ‘Te quiero, Lucy’ i ‘The Dick Van Dyke show’. Com allà, Wanda Maximoff (Elizabeth Olsen) i el seu marit sintezoide Visió (Paul Bettany) dormen en llits separats, suggeriment heretat dels dies de l’estricte Codi Hays. A la seva feina en una empresa de serveis computacionals, Visió va vestit exactament igual que Van Dyke a la seva sèrie. L’estil visual i els crèdits inicials canvien segons l’època: al segon, l’animació creada per Titmouse Inc. és clarament un tribut a l’encantadora intro que Hanna-Barbera Productions va dissenyar per a ‘Embruixada’. Tot i que la recreació de la ‘sitcom’ ha anat quedant, a mesura que l’UCM es filtrava al Westview, en cert segon pla, els responsables de ‘WandaVision’ han continuat jugant i fent entremaliadures amb les peces del nostre imaginari cultural compartit. El tercer episodi (divertidament titulat ‘Ahora en color’) insuflava aires de ‘La tribu de los Brady’, tot i que Wanda i Vis lluitaven només amb dos bessons que, això sí, creixien molt ràpid. Al quart, situat ja als vuitanta, la referència principal semblava ‘Enredos de familia’, amb uns tocs de ‘Padres forzosos’ (la sèrie de les germanes grans d’Elizabeth, Mary-Kate i Ashley) en el pla amb grua que coronava els crèdits inicials. I va ser inevitable pensar en les entrades de Kramer a l’apartament de Jerry a ‘Seinfeld’ quan la xafardera veïna Agnes (Kathryn Hahn) va irrompre a la llar dels nostres herois. Hi va haver algunes apostes a internet sobre quina sèrie dels 90 seria la principal inspiració del cinquè episodi (tot i que, com explica el dissenyador Mark Worthington, mai han pretès retre homenatge a només una sèrie en concret), però ‘¡Terrorífico estreno de Halloween!’ va passar per sobre d’aquella dècada i va anar directa als dosmil, la dècada de l’estrena de ‘Malcolm’, en què es va inspirar per als crèdits inicials amb estil de vídeo domèstic, la dinàmica familiar o la ruptura de la quarta paret a càrrec del Billy (Julian Hilliard, un petit actoràs que ja va cridar l’atenció com el jove Luke de ‘La maldición de Hill House’). Kevin Feige, cap de Marvel Studios, ja va revelar en alguna entrevista que en algun moment els personatges parlarien a la càmera com en un documental de broma a l’estil ‘Modern family’ o ‘The office’, just el que va passar al capítol estrenat divendres, amb una Maximoff tan neuròtica com Claire Dunphy. Gairebé acabades les dècades, i cada vegada més en perill el pla de dominació i dol de Maximoff, una nova temporada de ‘WandaVision’ sembla improbable, però més d’un voldríem passar més temps sintonitzant amb la imaginació d’aquesta dona ofegada per la pèrdua. Perquè, no oblidem, sota aquesta aparença de simple divertiment (hiper)referencial, aquesta sèrie impossible és també una espècie d’estudi de les coses que fem per no enfrontar-nos al dolor. Com, per exemple, per què no, inventar-nos una estranya història alternativa de la ‘sitcom’. Un festival d’(auto)referències Al citat ‘¡Terrorífico estreno de Halloween!’, Wanda celebra la festa del ‘trick or treat’ disfressada d’una cosa semblant a una superheroïna d'estar per casa: el mallot, la capa, les botes altes, la tiara, tot plegat amb un cridaner color vermell. Visió, per la seva banda, treu de l’armari de la roba un vestit verd i groc que contrasta amb el vermell intens del seu rostre sintezoide. Ella explica que va disfressada de «pitonissa tradicional sokoviana» i ell respon que va d’una cosa semblant a un «lluitador mexicà». Però en realitat tots dos van vestits d’ells mateixos, ja que els vestits són divertides rèpliques dels que havien portat als còmics històrics de Marvel des de les seves respectives aparicions: Wanda el 1964 a la saga dels X-Men, i Visión el 1968 en la dels Venjadors. La dels vestits és una més de les desenes de divertides (auto)referències i ‘easter eggs’ de què es nodreix ‘Bruja Escarlata y Visión’, un festival per a la legió de seguidors de l’inabastable univers de Marvel, com ho va ser fa uns mesos ‘The mandalorian’ per als devots d’‘Star wars’. En qualsevol cas, i com passava amb les aventures espacials de Mando i Grogu, aquí tampoc és imprescindible estar doctorat en ciències de Marvel, ni tan sols haver vist totes i cadascuna de les pel·lícules prèvies de l’UCM, ja que la història que explica és un món en si mateix. Però sempre ajuda conèixer el terreny que es trepitja per disfrutar dels mil i un detalls que la sèrie amaga entre línies (catòdiques). L’acció de ‘Bruja Escarlata y Visión’ transcorre just després dels èpics esdeveniments d’‘Avengers: ’Endgame (2019), en què, com recordaran, el col·lectiu de superherois aconseguia revertir els efectes del terrible Espetec de Thanos, que a ‘Avengers: Infinity war’ havia fet desaparèixer la meitat de la humanidad convertint-la en cendres. La sèrie, concretament l’episodi 4, ‘Interrumpimos este programa’, ens ha permès veure per primera vegada què va passar durant l’anomenat ‘Blip’, o tornada a la vida de tots els que havien desaparegut quatre anys abans, a través de la poderosa figura de l’agent Monica Rambeau (Teyonah Parris), les partícules dels quals avui veiem recompondre’s al mateix hospital on ahir s’havien evaporat sense més ni més. Als sis episodis vistos fins ara, Rambeau s’ha revelat com un personatge crucial, al voltant del qual orbiten moltes de les referències a l’univers Marvel. Amiga des de nena de la superheroïna Carol Danvers, com ja vam poder veure a ‘Capitana Marvel’ (2019), Rambeau és una agent de S.W.O.R.D., l’agència que havia creat la seva mare, Maria Rambeau, per a la protecció de la Terra d’amenaces procedents de l’espai. En el seu primer treball després del ‘Blip’, Monica haurà d’investigar la desaparició de Westview, la misteriosa zona residencial on viuen Wanda i Visió a tall d’inexplicable ‘sitcom’ familiar. Per aconseguir-ho, tindrà la col·laboració de l’agent de l’FBI Jimmy Woo (Randall Park), antic efectiu de S.W.O.R.D. a qui ja havíem vist operar a ‘Ant-man y la Avispa’ i a la sèrie ‘Agentes de S.H.I.E.L.D.’. Més referències al voltant de Rambeau: amb ella a S.W.O.R.D. treballa la doctora Darcy Lewis (Kat Dennings), la geni científica que descobreix que el camp de força que ha atrapat els habitants de Westview i els nostres dos Venjadors és una incomprensible rèplica de l’univers televisiu, del que no se sap ni què és ni qui l’ha creat. Darcy és, també, una presència coneguda per als ultrafans de l’UCM, perquè tant a ‘Thor’ (2011) com a ‘Thor: El mundo oscuro’ (2013) era la millor amiga de Jane Foster, la científica nòvia de l’heroi del martell. I els rumors sobre la presència del tòtem Agatha Harkness, com ja sabran els més fans, no anaven desencaminats. En qualsevol cas, i a l’espera de sorprenents revelacions que ens deixin muts en pròxims episodis, tals com la possible presència de Mephisto o el Doctor Estrany, el més recargolat cop d’efecte va ser la inesperada aparició al cinquè episodi, ‘En un episodio muy especial...’, del germà de Wanda, Pietro Maximoff, àlies Quicksilver. Tot aquí és realment desestabilitzant: a les pel·lícules prèvies de l’UCM en què el personatge havia aparegut (als postcrèdits de ‘Capitán América: El soldado de invierno’ i a ‘Vengadores: La era de Ultron’) , l’actor que l’interpretava era Aaron Taylor-Johnson. A ‘Bruja Escarlata y Visión’, no obstant, té el rostre d’Evan Peters, que era qui l’encarnava a la saga... ‘X-Men’. Aquest estrany crossover té sentit, tot i que no ho sembli: Fox va ser la dipositària, fins al 2019, dels drets de les pel·lícules de ‘X-Men’, en què Quicksilver era un personatge destacat. Marvel, per la seva banda, podia utilitzar a la saga ‘Venjadors’ personatges com Pietro i Wanda Maximoff, però sense esmentar la seva condició de mutants, atribut exclusiu per a la saga X-Men. Després de la compra de Fox per part de Disney, els universos de Venjadors i X-Men queda sota el mateix paraigua, amb la qual cosa el transvasament de personatges dona peu a aquest tipus de jocs, picades d’ullet, ‘easter eggs’, o del que es tracti això.

‘Bruja Escarlata y Visión’: el prodigiós salt de pantalla de Marvel

A falta de dos episodis per al final, la sèrie de Disney+ ha sorprès per la seva narrativa metalingüística en forma de ‘sitcom’ i la seva allau de divertides autoreferències de l’univers Marvel

El més llegit