Les músiques metàl·liques van quedar esborrades del mapa quan va arribar la pandèmia. A diferència de gèneres com el pop, l’indie i la cançó d’autor, els bars, teatres, centres cívics i festivals amb prou feines han contemplat la possibilitat de programar heavies o thrash. I el seu públic, tan fidel i entusiasta, ha quedat totalment orfe. Només per això, el programa de dissabte de la sala La Nau de Poble Nou ja era notícia. I una hora i mitja abans que sortís el grup principal ja no hi havia cap cadira lliure. Ni el nom dels teloners va dissuadir el públic. Brote, es deien. ¿Com havien de pensar els de Viladecans el 2012 que definir-se com a grup de «rock contagiós» resultaria tan intimidador el 2021?