Cine

La poètica decrèpita d’Arturo Ripstein

  • En la seva última pel·lícula, ‘El diablo entre las piernas’, hi són presents tots els trets característics del gran mestre del cine mexicà, virtuosos plans seqüència, estètica de la sordidesa i la cruesa dels seus personatges

  • «No m’interessa el cine acomodatici, em sento més còmode en la brutícia», comenta el director

En el passat Festival de Màlaga es va homenatjar la figura d’Arturo Ripstein (Ciutat de Mèxic, 1977) i es va presentar a competició la seva última pel·lícula, ‘El diablo entre las piernas’ gràcies a la qual va aconseguir el premi al millor director. En la pel·lícula es troben presents tots els trets característics del gran mestre del cine mexicà, virtuosos plans seqüència, estètica de la sordidesa i la cruesa d’uns personatges que es troben atrapats en l’abisme de les passions humanes més baixes. Però hi ha alguna cosa que la diferencia i la fa especial de la resta dels seus treballs més recents en els quals no havia aconseguit resultats tan contundents.

Temes:

Cine