Youtube és cultura: els casos d’èxit d’El Bloque, ‘Cine a quemarropa’ i Trotalibros

Amb la cultura ocupant raconets en la programació de la televisió convencional, a les altres pantalles, amb Youtube com a plataforma principal, germinen propostes sobre cine, música o llibres. Contingut variat, analític, profund i nou que moltes vegades deixa de banda les lògiques audiovisuals i troba un públic amb nous hàbits de consum televisiu. Algunes de les propostes nascudes a Youtube són tan interessants i talentoses com El Bloque (19.000 subscriptors), que destaca com a programa musical sobre l’escena urbana. Nascuda fa tres anys a Barcelona, la idea va sorgir precisament per la falta d’espais a la televisió que parlessin de música. «Crèiem que hi havia un ‘gap’ a escala audiovisual. L’Alícia [Álvarez, integrant de l’equip] tenia la idea de recuperar l’essència dels programes musicals dels 80, però portat a l’ara, amb un llenguatge actual», explica Aleix Mateu, un dels vuit membres d’El Bloque. El seu company David Camarero remata: «Nosaltres no som youtubers, sinó que fem un programa de televisió a Youtube. Que és l’únic lloc on tenia cabuda». El Bloque va començar sent un programa amb una entrevista principal a un artista, gravada amb públic en un plató (la sala 3 d’Apolo), envoltada de petites seccions en les quals presenten des de productors fins a estilistes. Durant aquests tres anys han modelat al seu aire el programa: els seus conductors han sigut presentats com a personatges dels Sims i s’han arribat a inventar un món artificial per parlar de la salut mental dels artistes en un especial, per exemple. No hi ha periodicitat ni format tancat. A la plataforma hi van trobar el lloc ideal per jugar al que volguessin. «També hem tingut la llibertat total que no ens l’estava pagant ningú», remarca Daniel Madjody, el tercer membre d’El Bloque a comentar la gènesi del programa. Llibertat total i creativitat, un reflex d’aquesta escena musical que va créixer gravant amb pocs mitjans a casa seva, i avantguarda, com demostra la seva recent sèrie distòpica d’animació ‘Animal hustling. «A la tele hi ha com aquest concepte de purisme, de qualitat, i un llenguatge molt clàssic que és difícil de trencar», comenta Camarero, que, igual com Mateu, té experiència al sector. Aquest 2021 és evident que El Bloque ha influït continguts audiovisuals de grans cadenes. «Hi ha una bretxa generacional, una sensació que si tens menys de 30 anys a la tele no hi ha res per a tu... I això és una putada perquè ningú inverteix en no-ficció en plataformes com s’inverteix en tele», argumenta Camarero. Més enllà d’El Bloque, en l’apartat musical, a Youtube recentment ha aparegut una proposta musical ben diferent d’aquesta, la del canal Los Xavales, dos joves de València que critiquen una cançó mentre l’escolten per primera vegada, un format freqüent a la plataforma. En poc temps han aconseguit teixir complicitats amb públic i artistes. Altres mitjans, un altre enfocament, però també amb èxit. Anàlisi de cine El periodista Álex G. Calvo protagonitza una aplaudida i seguida proposta a Youtube sobre cine a través del canal ‘Sensacine’ (264.000 subscriptors), web especialitzada que dirigeix. Després de 20 anys centrat a la premsa escrita, ell mateix se sorprèn de la quantitat de visualitzacions dels seus vídeos. Mai abans s’havia posat davant una càmera. Calvo fa des de crítiques de pel·lícules actuals fins a elaboradíssimes anàlisis sobre directors, gèneres, que agrupa a la secció ‘Cine a quemarropa’. Un vídeo de dues hores parlant de ‘western’ = més de 400.000 visualitzacions. «Vam veure que com més elaborades eren les anàlisis, més interès hi havia. Si jo tenia una cosa per aportar, era l’especialització de tants anys com a crític de cine», explica. El seu públic és jove: ho va comprovar fa poc en l’estrena d’un dels seus ‘Cine a quemarropa’ (sobre Stanley Kubrick) a la Cineteca de Madrid. «Eren joves de 18-28 anys». «El consum continua sent allà, però a la tele no abunden els programes de cine. El que és la crítica, l’anàlisi... És una pena perquè crec que funcionaria», opina Calvo. L’autor de ‘Cine a quemarropa’ explica que va veure que per a Youtube no li valia el to «saberut» de la crítica. «Es pot ser molt profund i molt analític però amb un llenguatge més normal», diu. Calvo té molt clar que Youtube premia la naturalitat i, sobretot, mostrar la cara. Hi coincideix Jan Arimany, autor del canal Trotalibros (14.000 subscriptors), un ‘booktuber’ d’èxit a la plataforma. Després d’anys publicant en un blog, Arimany es va unir al moviment ‘booktuber’, que fins fa poc era un món molt juvenil, tant a les obres com en el públic a qui s’adreçava. «Crec que la crítica professional és molt impersonal. Els ‘booktubers’ parlem de tu a tu al lector, sense aquesta aura de misticisme que moltes vegades s’allunya de la gent», comenta Arimany, que ara ha fundat la seva editorial amb el títol del seu canal. Amb 28 anys, no veu que els de la seva generació puguin asseure’s al sofà determinat dia i hora per seguir un programa cultural. A ell, explica, el segueix gent de la seva edat o voltants. I resumeix així el perquè del seu èxit: «Som gairebé com un amic que et recomana un llibre».

Youtube és cultura: els casos d’èxit d’El Bloque, ‘Cine a quemarropa’ i Trotalibros

La plataforma reuneix abundants propostes sobre música, cine o llibres amb espai per a la creativitat i l’anàlisi minuciosa a través d’un llenguatge pròxim

El més llegit