Ja fa molts llibres que els lectors d’Emmanuel Carrère saben que per molt recargolats que siguin alguns dels protagonistes reals de les seves històries, com l’assassí Jean-Claude Romand o l’inefable autor rus Eduard Limónov, cap guanya en complexitat al mateix escriptor, que ha exhibit les seves pròpies crisis bategant sobre la taula de dissecció. A l’últim, ‘Ioga’ (Anagrama, en català i castellà), explica el seu últim ‘crack-up’ quan intentava escriure un llibret anodí sobre la meditació, que practica des de fa 30 anys: va viure de prop l’atemptat de ‘Charlie Hebdo’ –un amic seu hi va morir– i la crisi dels refugiats, a qui va prestar ajuda; va patir una depressió de campionat que va requerir electroxocs, i va perdre el seu editor. També es va separar de la seva segona dona, la periodista Hélène Devynck, però això el lector no ho trobarà perquè la seva ex va imposar el seu dret al veto al contracte de divorci i no li va agradar gens el que va llegir.