La Celia és mestra en un poble de Palència. Per la seva experiència amb els contes llegits a classe, sap que la lectura compartida és el moment més profund, durador i gratificant dels que es viuen a l’aula. L’atenció, el recolliment, la projecció imaginativa, la vivència psíquica i física són tals que «podria dir-se que és una experiència total», em diu. Penso en els contes i en el seu poder tot just acabada la lectura de ‘Literatura’, la novel·la de Daniel Remón, que resulta ser una subtil, emocionant i efectiva amalgama de conte tradicional, ficció pura, autoficció, metaficció i la resta de variants que han generat el jo, l’això, el superjò i el ‘Pocoyo’ quan han topat de cara amb la realitat a través de múltiples tècniques i formes narratives, barrejades i agitades com en una bona telenovel·la, com a la vida mateixa, que tant molesten els 007 de la correcció literària amb llicència per matar (tot i que sigui de mentida).