Semblava incombustible. A una edat en què la majoria dels músics han de mesurar les seves forces, Chick Corea continuava component, gravant i girant amb l’energia que l’havia distingit durant tota la seva carrera. Virtuós en el sentit fort de l’expressió, ho tocava tot amb una facilitat sorprenent i alhora amb alegria. La seva raó de ser com a artista, deia sovint durant els concerts, era fer feliços els altres. Armando Anthony ‘Chick’ Corea, nascut a Massachusetts i descendent d’italians, va morir dimarts als 79 anys víctima d’un càncer detectat recentment. El seu llegat, enorme i divers, es tradueix en unes xifres a l’abast de molt pocs: un centenar de discos al seu nom, desenes de projectes diferents i 23 premis Grammy. Però la seva transcendència no s’explica només en números. En gairebé seixanta anys de carrera, Corea va participar en alguns dels moments més determinants per al futur del jazz modern. Va ser, a més, un músic d’abast popular, que amb el seu grup de fusió Return To Forever va conquistar un públic nou per al jazz.