Sentir-se fascinat o atret per un crim o per un assassí, pel mal en definitiva, «no implica que un sigui un morbós o una persona rara a qui li agradi la sang», insisteix el catedràtic de Criminologia Vicente Garrido. «El mal ens fascina perquè ens enfronta al nostre instint de supervivència. Com no solem tenir accés a assassins i crims ni vivim en situacions constants de risc recorrem a productes culturals que ens acosten a ells, com el ‘true crime’ (ficcions o documentals sobre o inspirats en fets reals), per aprendre quins errors han comès les víctimes, detectar qui t’enganya o identificar perills com, per exemple, d’abús sexual infantil al nostre voltant. Ens entrenen no només per defensar-nos sinó també per analitzar de manera crítica la nostra societat i detectar males praxis a institucions que es corrompen», raona aquest apassionat psicòleg i criminòleg valencià, autor de les 650 pàgines de ‘True crime. La fascinación del mal’ (Ariel).