La pandèmia converteix cada concert d’una orquestra en un repte majúscul

Al món de la clàssica pocs veuen viable que la normalitat pugui recuperar-se aquest estiu o la temporada vinent. Acostumats a tancar compromisos amb anys d’antelació, la situació canviant provocada per la Covid-19 ha obligat a canviar de mentalitat. Ara l’objectiu és arribar al pròxim concert i estar preparat per a qualsevol imprevist. La incertesa no és bona companya. Algunes orquestres privades temen pel seu futur. Les ajudes rebudes fins ara han sigut escasses. L’Orquestra Camera Musicae que capitaneja Tomàs Grau és un exemple de supervivència en temps de pandèmia. Aquesta temporada celebra el seu 15è aniversari amb destacats concerts, com el que diumenge passat va oferir al Palau de la Música Catalana amb un convidat molt especial, el violoncel·lista Mischa Maisky. «La vida és complicada», resumeix amb ironia Grau. «El que és fàcil és dirigir», afegeix coincidint amb el que va dir Gergiev quan va venir amb l’Orquestra del Mariinski fa dues setmanes amb motiu de la seva exitosa gira per Espanya, una fita a la UE, on gairebé tots els països mantenen les sales tancades al públic. «No he parat de rebre missatges d’agraïment i no només per part del públic, sinó de responsables d’altres orquestres europees que veuen en aquesta gira una esperança», diu Josep Maria Prat, responsable de l’Agència Camera, promotora de la gira. «Esperar que acabi la pandèmia per recuperar la vida musical és morir-se. Toca adaptar-se a la nova realitat». No és fàcil però s’ha d’intentar. «Cada setmana és un camp de mines», admet. «Gergiev va venir perquè és únic al món i té un gran poder sobre l’orquestra. Va prendre decisions tant financeres com personals per tocar aquí». I es van seguir uns protocols estrictes: els músics no es creuaven amb ningú a l’arribar a la sala de concerts i no van sortir de l’hotel per a res per evitar qualsevol possible contagi. Preus variables Ara que la gent compra molt a última hora, Prat utilitza preus dinàmics que canvien en funció de l’oferta i la demanda. «Cal buscar noves fórmules», assenyala. Del concert de la ‘Patética’ de Txaikovski, el segon de l’orquestra russa a Barcelona que es va afegir a l’Auditori amb poc marge, se’n van vendre 800 entrades en cinc dies, el 75% de l’aforament disponible. Per fomentar la venda, les primeres van sortir a preus increïbles i van anar incrementant-se a mesura que s’anaven venent i s’acostava l’actuació. «És el mateix que fan els avions i els hotels», diu Prat. El mateix està ocorrent amb el recital d’Alexei Volodin al Palau de la Música el dia 9, en el qual el pianista rus s’ha implicat en la producció. En la seva anterior actuació les entrades més cares van ser 90 euros. Aquesta vegada el preu de partida anava de 38 a 48 euros. La sala d’assajos és un bàlsam per als músics i els auditoris un petit oasi on retrobar-se amb el públic i recuperar alguna cosa d’aquesta antiga normalitat pre-Covid. «Tu estudies sol i et prepares, però fora hi ha una pandèmia, els hospitals estan saturats i no saps mai si podràs seguir o no fent la teva feina. Hi ha una gran inquietud pel treball dels músics, per si podrà mantenir-se. Per això, al final, el que és fàcil és fer música», comenta el director de la Camera Musicae. «Excepte el programa de novembre, quan la Generalitat va tancar l’activitat cultural, l’orquestra ha fet tots els concerts. No hem cancel·lat res, així que animo la gent a venir». Grau va haver de substituir l’anunciat pianista Ivo Pogorelic per Iván Martín però els canvis són part del joc en una Europa on cada país imposa les seves lleis de mobilitat. Per això cada concert és tan especial. Per a Prat, «l’important és mantenir els concerts, tot i que calgui introduir-hi canvis. La gent vol escoltar música i confia en les proposta que puguem fer». Els confinaments municipals estan perjudicant els concerts, com ocorre amb el teatre o amb qualsevol espectacle en viu. «És el que més mal ens fa», assenyala Grau. «Vam preparar la temporada calculant un aforament del 50% a causa de la Covid-19. Però molta gent que havia comprat entrades ens les torna perquè si vius a Badalona, l’Hospitalet o Sabadell no pots anar a Barcelona a veure un concert. El que més ens perjudica en aquests moments és el retorn d’entrades per part dels qui volen venir però no poden. Nosaltres havíem sigut prudents, havíem readaptat repertoris, pensat en els músics perquè tots cabessin a l’escenari. Però els confinaments municipals eren difícils de preveure», admet el capità de la Camera Musicae. Que les entrades a espectacles servissin com a salconduit per desplaçar-se seria una solució, però el Procicat ho ha rebutjat. «Em preocupa la ceguesa política. No permetre que algú de Palamós pugui anar a un concert a Girona és un gran error», critica Prat. Estem en un moment estrany en què l’activitat musical a Espanya fa parlar molt fora de les nostres fronteres. «Tot i que acabem tancant, com alguns auguren, som un exemple a seguir», apunta Grau. «S’ha de valorar que des del juliol que estem fent concerts. A la resta d’Europa van obrir a la tardor i van tornar a tancar. Cal ser prudents, veure què passarà i estar preparats per a tot». De cara a la temporada vinent no se la vol jugar i aposta per un repertori òptim per tocar com ara, amb distància de seguretat entre els músics, amb un conjunt reduït. «Vigilo el nombre de projectes per si no en podem assumir tants». No anunciaran la temporada a l’abril com era habitual sinó a l’estiu, «per assegurar que el que presentem sigui real». Si alguna cosa ha ensenyat la pandèmia és a anar amb peus de plom. Les mines segueixen allà.

La pandèmia converteix cada concert d’una orquestra en un repte majúscul

L’orquestra Camera Musicae és un exemple de supervivència en aquests temps estranys on el confinament municipal perjudica la rendibilitat dels concerts

Josep Maria Prat, el promotor de la gira de Gergiev i l’Orquestra del Mariinski, advoca per noves fórmules de producció i preus dinàmics

El més llegit