¿Hi haurà grans festivals i concerts aquest estiu?

Recintes amb ‘bombolla sanitària’ on es validin tant la vacunació com el negatiu en un test ràpid a l’entrada, festivals ‘boutique’ a l’aire lliure amb distància, mascareta i aforaments complets (o gairebé), circulació d’artistes internacionals lleugers d’equipatge, sense moviment de tràilers i cedint al promotor el muntatge de producció... Amb tot això somien, i treballen, els que viuen de la música en directe al nostre país, mirant d’entreveure un estiu 2021 que, encara lluny de la normalitat, comporti un pas endavant respecte al 2020. Va quedant clar que l’estiu vinent no serà el de la gran remuntada, sobretot pel que fa a grans recintes, si bé els promotors inverteixen l’energia a elaborar solucions imaginatives i a construir programes practicables en un context de (lenta) transició a la normalitat. Eviten resignar-se a esperar una immunitat de grup, derivada de la vacunació, que es pot fer esperar encara llargs mesos, però la suspensió, per segon any consecutiu, de Glastonbury és un toc d’alerta, i es tem per l’efecte dòmino. Entre els grans festivals espanyols es distingeix el silenci, amb excepcions com el Cruïlla. «No podem esperar que l’Administració ens digui el que hem de fer. Hem de buscar solucions», resumeix Jordi Herreruela, director de la mostra barcelonina, apuntant a l’assaig clínic de l’Apolo com a exemple a seguir. Nous assajos amb públic L’àmbit de la música, fa notar Herreruela, «deu ser un dels pocs que ha optat per gratar-se la butxaca per pagar un camí que demostri seguretat», i en aquesta línia anuncia que la prova de l’Apolo vindrà seguida d’altres, «ja no a càrrec del Primavera, o del Cruïlla, sinó del conjunt del sector». Nous assajos amb públic que haurien de traçar un camí per als festivals d’estiu. «Cal fer una prova per a 3.000 persones, una altra per a 5.000... Perquè no podem passar directament de l’assaig de l’Apolo a muntar el festival», medita el director del Cruïlla. «Tot això encara s’està coent». El Primavera i el Sónar s’abstenen de pronunciar-se sobre les seves pròximes edicions («encara és aviat»), mentre que el Cruïlla entreveu un festival per a unes 15.000 persones (davant les 25.000 del 2019) en el qual es creï una «bombolla sanitària» producte d’un doble filtre d’accés: per a vacunats i per als que hagin donat negatiu en un test ràpid en les anteriors 72 hores. El test, que per a Herreruela «s’hauria de poder fer a les farmàcies, com a França», avalaria l’usuari per «anar al futbol, al teatre o a altres esdeveniments dins d’aquestes 72 hores», per la qual cosa el seu cost es podria compartir entre els diferents actors beneficiats. Aquest Cruïlla 2021 es perfila, així, «sense distàncies de seguretat i amb mascaretes». Incertes gires internacionals Però perquè les programacions recuperin el pols és precís que els artistes internacionals puguin travessar fronteres. I que ho pugui fer el públic, punt nebulós per a aquells festivals amb alts percentatges d’assistència estrangera. ¿Hi haurà gires, si més no, europees l’estiu vinent? Hi ha titubejos davant aquesta pregunta, si bé ‘off the record’ alguns programadors reconeixen que «no s’estan tancant ‘tours’» per a aquesta temporada. La qual cosa pot ser compatible, segons diversos promotors, amb els petits periples lleugers o els desplaçaments exprés, amb el mínim equip humà i sense moure operatius de producció d’un país a l’altre. Cap allà apunta el Cruïlla, els reclams internacionals del qual podran venir a Barcelona, pronostica Herreruela, «sense moure equips» i «fins i tot en el cas que caiguin altres dates del seu full de ruta». En això estan, sobretot, els festivals ‘boutique’ o de cicle, com el de Pedralbes. «En llum i so hem d’estar preparats per suplir allò que els artistes no puguin portar», explica Martín Pérez, director d’aquesta mostra, que anuncia 40 concerts amb públic assegut i aforaments al 100% (unes 2.100 places). També Cap Roig va en aquesta direcció, observant que «els artistes europeus estan més per la tasca de desplaçar-se aquest estiu que els nord-americans», apunta el seu director, Juli Guiu. Públic dempeus, a la tardor En qualsevol cas, la normalització dels ‘tours’ encara trigarà. Tito Ramoneda, president de The Project, situa l’inici de la remuntada a partir de tardor, «i, sobretot, el 2022», si bé veu, de cara a aquest estiu, desplaçaments «sense grans produccions» d’artistes com ara Jamie Cullum, reclam de Porta Ferrada. Espera poder treballar amb aforaments complets a l’aire lliure, i situa per a la tardor un Palau Sant Jordi amb públic dempeus (i artista autòcton). La vacunació i el test ràpid tindran un paper, aventura Ramoneda, generant una «logística sanitària que ajudi que la gent tingui plena confiança». En aquest punt de l’hivern, el més baix per a la música en directe des de l’inici de la pandèmia, amb prou feines es mantenen vigents unes poques programacions a Catalunya, com el Festival de Jazz i el Mil·lenni, tots dos molt disminuïts, i el Barnasants. Al febrer ha de començar el Guitar BCN, amb aforaments al 50%, i el nou Curtcircuit. Temps de continuar donant llargues a les expectatives de remuntada amb molts factors estressants en contra: els promotors necessiten mantenir vives les seves marques per retenir els patrocinadors i accedir a refinançaments, i el verb ‘suspendre’ continua evitant-se tant sí com no (substituint-lo per ‘ajornar’) per frenar l’allau de devolucions d’entrades. Estrelles d’estadis, les últimes Respecte a les grans gires internacionals, la incertesa és un repel·lent letal: en aquestes lligues es requereixen horitzons nets i mercats amb economies estables. Si la normalitat plena arribarà el dia en què Bruce Springsteen, AC/DC o Bon Jovi puguin omplir estadis per presentar els discos que van llançar fa uns mesos, aquest horitzó no se situa ara abans de la tardor del 2022 o de cara al 2023. Així ho presagia un destacat promotor, que no desitja ser citat per no desmoralitzar, quan revela com el va felicitar pel nou any un important agent d’artistes anglosaxó: «Bon 2020, segona part». Però en un paisatge en què tota modificació cíclica d’expectatives sol anar a pitjor, la ràpida entrada en escena de la vacunació ha representat l’excepció: un canvi de guió il·lusionant. Amb totes les reserves. A això, al desenvolupament del test ràpid i a l’experiència guanyada durant aquest any ple de calamitats, s’acullen els promotors perquè l’estiu del 2021 representi, si més no, el principi del principi de la recuperació.

¿Hi haurà grans festivals i concerts aquest estiu?

Les mostres estudien crear bombolles sanitàries i treballar amb aquells artistes internacionals que es puguin moure sense grans desplegaments de producció

La recuperació plena i les grans gires es retarden almenys fins al 2022

El més llegit