Hem pogut veure Sílvia Pérez Cruz en molts formats diferents (veu i contrabaix, amb un pianista, acompanyada per un grup de corda o moltes altres variants), però el recital en solitari ofereix un enquadrament que desborda tot l’observat fins ara. No és ja la Sílvia vocalista vertiginosa, ni la figura d’escenari que juga amb ser diva de proximitat, sinó una cosa més integral i reveladora: la música conscienciosa, creadora d’art intrèpid amb cada inflexió i cada gest, servint-se d’un senzill ‘set’ de guitarres, òrgan i percussió.