La tardor de 1802, Anne Marie Tussaud, de cognom de soltera Grosholtz, va creuar el canal de la Mànega a bord del barco ‘Kingfisher’ en companyia del seu fill gran, François, i d’un parell de baguls plens de caps. No eren uns caps qualssevol. Acuradament embuatades i embalades, a l’equipatge de la senyora Tussaud viatjaven les testes d’alguns dels personatges que havien marcat la turbulenta història de França en l’últim quart de segle, els anys de l’enciclopedisme, la revolució i el terror. Voltaire, Benjamin Franklin, Lluís XVI, Jean-Paul Marat, Maximilien Robespierre, Napoleó Bonaparte... Caps que van canviar el món i que la diminuta Marie havia reproduït en cera a partir de motllos d’escaiola que ella mateixa havia fet a tan distingits cavallers (alguns no van poder negar-s’hi perquè ja llavors havien entregat la seva ànima al Senyor, per dir-ho d’alguna manera). Caps il·lustres sobre els quals, amb els anys, es va construir l’imperi de Madame Tussaud, el museu de figures de cera més gran del món, una atracció turística de primer ordre que avui compta amb 25 seus repartides per d’altres tantes ciutats de quatre continents.