Entre el 2012 i el 2013, just quan el cine Alhambra de la Garriga (Vallès Oriental) celebrava el centenari, els seus responsables van estar a punt de donar-se per vençuts. No només havien de canviar el vell projector de 35 mil·límetres per un de digital, atesa la irreversible falta de bobines de cel·luloide, sinó que van detectar unes alarmants esquerdes en l’estructura de l’edifici que obligaven a tancar. «Allà vam tocar fons, però també vam aprendre molt», recorda Josep Maria Miró Júnior, responsable de l’històric cine al costat del seu pare, l’irreductible Josep Maria Miró. Avui, l’Alhambra, avesat a mil i un contratemps, manté les portes obertes en un valerós desafiament a la pandèmia i els seus estralls. «La situació és complicada, no podem negar-ho, però, com vam fer fa set anys, no renunciem a seguir. El nostre és un petit gran miracle», afirmen els seus responsables.
Supervivència cinèfila
El petit gran miracle del cine Alhambra
En plena onada de tancament de sales a causa de la pandèmia, l’històric cine de la Garriga, obert el 1913, manté les portes obertes amb la seva programació i activitats habituals

Temes: