Escrita el setembre del 2019 i publicada aquesta tardor, ‘Temps mort’ (Alrevés) té inquietants elements premonitoris. De sobte una espècie de pandèmia provocada per un estrany objecte converteix en ninots inerts tot ésser vivent, excepte el mediocre protagonista, el Robert, en una imatge que evoca la de Charlton Heston a ‘El hombre Omega’, basada en la novel·la de Richard Matheson ‘Soc llegenda’. «Sempre em va atraure aquesta visió d’estar sol al món, de poder fer el que volgués, i com a autor, m’agrada crear personatges per jugar amb ells a sentir-me una mica Déu. A través del Robert vaig vehicular el desig imaginari de poder fer una ‘vendetta’ contra jutges, polítics, reis... Tots els que ens governen, perquè no tinc cap confiança en la humanitat. Som una colla de tarats. No és cap espòiler dir que el meu personatge se sent un elegit per salvar el món i veu la possibilitat de decapitar Trump, tot i que no vaig pensar mai que el Robert podia assemblar-se al psicòpata de les banyes que vam veure en l’assalt al Capitoli», somriu Lluís Llort (1966), que aquest diumenge rebrà en el marc del BCNegra el I Premi Paco Camarasa, en homenatge al difunt llibreter i comissari fundacional de la citació literària, concedit per nou festivals de gènere negre de tot Espanya.