Hi ha paral·lelismes obvis entre l’Amèrica que ‘Noticias del gran mundo’ retrata i l’actual: un lloc violent i fracturat pel rancor i el racisme, on una part de la població no reconeix el seu president i líders feixistes pasten seguidors propagant mentides. I, alhora, d’altra banda, la pel·lícula funciona a tall de ‘revival’ d’un gènere proverbial del Hollywood clàssic, el ‘western’, i en concret com una nova relectura –una mica menys racista– de ‘Centauros del desierto’. I això últim la converteix en un canvi de terç per al director Paul Greengrass, que ha fet carrera dramatitzant tragèdies i crisis polítiques recents i que aquí, en lloc de recórrer al seu habitual frenetisme narratiu, es pren el seu temps per contemplar la puixant relació entre un veterà de guerra (Tom Hanks) i la nena òrfena que escorta de camí cap al que promet ser una nova llar.
La calidesa i la tendresa transmeses per la parella són tan reconfortants que gairebé compensen la falta d’intensitat emocional que la pel·lícula afligeix per dos motius: primer, tot el que hi passa és previsible i, per tant, el relat és una mera successió d’obstacles entre la premissa i l’òbvia conclusió; segon, el seu protagonista és el mateix paradigma de bondat i decència que Hanks fa anys que encarna i, a causa d’això, ni fa la sensació de ser capaç d’apartar-se del camí de la virtut i la noblesa ni treu a la llum el costat fosc que, sobre el paper, li han generat traumes passats. No suggereix conflicte i, per tant, tampoc genera drama.