En la història del serial francès, inesgotable font de misteris fulletonescos, drama, venjança, aventures, intriga i robatoris rocambolescos, tant en literatura com en cine i televisió, Arsène Lupin (Arsenio Lupin a les traduccions espanyoles) ocupa un lloc d’honor junt amb Fantômas, Belphégor, Judex o la Irma Vep de ‘Los vampiros’. És, junt amb Rocambole, un personatge diferent de la resta d’aquests criminals emmascarats que pul·lulen per les teulades de París o, com en el cas de Belphégor, habiten en forma de fantasmes al Louvre. Sent un delinqüent, no és un brivall. Sent un lladre, no és en absolut malvat. La recent sèrie de televisió francesa ‘Lupin’, amb Omar Sy interpretant un Lupin modernitzat i racialitzat al París contemporani, és un bon exemple d’aquesta dualitat.