Un documental d’investigació ‘acorrala’ Jack l’Esbudellador

S’ha escrit i fantasiejat tant sobre Jack l’Esbudellador, sobre la seva identitat i els motius que el van portar a cometre aquells atroços crims al Londres victorià, que sembla impossible que es pugui aportar res més al tan macabre com fascinant cas de l’assassí de Whitechapel. El documental de la BBC ‘Jack el Destripador: caso abierto’ recapitula la història, aporta noves dades i proposa diferents prismes per acostar-se al mite. Hi ha temps per veure’l: estarà disponible a Movistar+ fins al 13 de juliol del 2022. Recapitulem també. Entre agost i novembre de 1888, a Whitechapel, a l’East End londinenc, un individu va assassinar cinc dones. El tòpic que totes eren prostitutes ja es va desmentir fa temps. Només dues es prostituïen. Les pautes del sàdic homicida van consolidar el fenomen popular de l’assassí en sèrie. El cadàver de Polly Nichols va aparèixer el 31 d’agost. La segona víctima va ser Annie Chapman, el 8 de setembre. Dues més van caure el mateix dia, 30 de setembre, Liz Stride i Catherine Eddowes. Va tancar el cercle el cadàver de Mary Jane Kelly, el 9 de novembre, la primera que va ser assassinada a casa seva. Són conegudes com «les cinc víctimes canòniques». L’individu les desfigurava per deshumanitzar-les. Després del cinquè crim, l’Esbudellador es va esfumar per sempre. El cas ha alimentat tota mena de ficcions. Pel·lícules notables com ‘Jack el Destripador’ (1944), de John Brahm, que posava èmfasi en la seva repressió sexual. Fantasies com la proposta de Nicholas Meyer a ‘Els passatgers del temps’ (1979), en la qual l’Esbudellador viatja a la màquina del temps de H. G. Wells fins al futur. Creus com ‘Estudio de terror’ (1965) i ‘Assassí per decret’ (1979), en els quals l’assassí és perseguit per Sherlock Holmes. I un dens còmic d’Alan Moore, ‘From hell’ (1993-1997), que especula sobre la idea que l’assassí fos algú important en l’escena política britànica. El documental mostra noves revelacions, diferents probabilitats d’identitat i altres víctimes de l’assassí. Continua sent el cas obert més famós del món. Servint-se de tècniques dignes de la sèrie ‘C.S.I.’, com la taula d’anatomia digital, el forense Jason Payne-James explica al detall els danys infligits a la primera víctima: ferida al coll a prop de la mandíbula, incisió circular entorn del coll per impedir-li cridar i una ferida serpentejant i profunda a la cavitat abdominal, com si volgués esculpir la carn. Un detectiu retirat expert en escenaris de crims, Peter Bleckey, aporta una informació interessant: hi va haver aspectes molt organitzats i totalment desorganitzats en cada crim. Va matar la segona víctima en un pati i a plena llum del dia i, si bé aquesta dada manifesta un cert descontrol, també demostra que l’Esbudellador vivia molt a prop i coneixia perfectament la zona. Violència exacerbada Més revelador és el fet que assassinés dues dones el mateix dia amb una hora de diferència i a només un quilòmetre de distància. El criminòleg David Wilson analitza minuciosament aquests fets. «No se centrava en l’acte sinó en el procés, satisfer les seves necessitats sexuals misògines». La seva teoria és que l’assassinat de la tercera víctima, Liz Stride, va resultar insatisfactori: només va poder degollar-la, ja que l’entrada inesperada d’un carruatge al lloc del crim va impedir que culminés les seves obsessions sexuals. Per aquesta raó va seguir la caça d’una altra dona el mateix dia, decisió que no seguia la seva pauta, i una hora després es va acarnissar amb Catherine Eddowes. Necessitava culminar el que no va poder fer amb Stride, això explica l’exacerbada violència a Eddowes: li va mutilar la cara, li va tallar les dues parpelles i li va arrencar les vísceres i els intestins. La foto que es conserva del cadàver d’Eddowes és espantosa, com la de Mary Jane Kelly: a l’assassinar-la a l’habitació de la víctima, va fer amb ella el que va voler. La investigació actual demostra que ella el va deixar entrar, per això devia ser un home agradable, fins i tot atractiu. Li va fer desenes de talls a la cara en totes les direccions, va desmembrar el cadàver i va disseminar els òrgans per l’habitació perquè florissin les seves fantasies macabres. Al documental se’ns recorda que la mitjana actual d’assassinats al Regne Unit és de 550, així que Jack no era un fet aïllat sinó, en tot cas, un símptoma. Mentrestant, David Wilson no desisteix fins a demostrar que hi va haver una víctima anterior. Es tracta de Martha Tabram, separada, desnonada i prostituïda, que va aparèixer assassinada el 7 d’agost amb 39 punyalades. No es va relacionar amb els casos posteriors perquè l’havien vist amb un soldat i es va acabar deduint que les ferides eren de baioneta. Mai van trobar el soldat sospitós. Gràcies a un sofisticat sistema informàtic conegut com a ‘Holmes’ (sense Sherlock), s’ha reconstruït el cas de Tabram per detectar possibles patrons coincidents, descartant assassinats comesos en la mateixa època per estrangulació o altres mètodes. Tabram sembla que és la sisena canònica. Al documental s’analitzen també els perfils geogràfics per certificar que l’Esbudellador vivia en o a prop de Whitechapel. Com a colofó, la hipòtesi bastant plausible que l’assassí era el migrant polonès Aaron Kosminski. A partir de 1885 va començar a sentir veus al cap. La policia va començar a vigilar-lo i potser per això no va poder cometre més assassinats. La seva família el va ingressar en un psiquiàtric el 1890 perque havia atacat la seva germana amb un ganivet. Va morir de gangrena el 1919, 31 anys després dels assassinats.

Un documental d’investigació ‘acorrala’ Jack l’Esbudellador

Un treball de la BBC, disponible a Movistar+, dona noves dades sobre el macabre assassí de Whitechapel

El més llegit