Perifèrics i consumibles

Els (quatre) detectius salvatges

Pepe Da-Rosa va tenir la seva pròpia línia de producte musical a mitjans dels setanta. En els singles i cassets que comercialitzava RCA pels Simagos i les gasolineres del cap de Gata al de Finisterre, José Da-Rosa Villegas (d’estirp conceptista, per tant) oferia les seves coses i casos en vers, ‘Las cosas de Pepe Da-Rosa’, numerades al ritme de l’actualitat. Tenia una franquícia. Com ara ‘Fast and furious’, vaja. Va cantar a l’aparcament, als trasplantaments, a les insolències del Tenorio, als terminis i a les lletres per pagar, les secretàries i els modismes de la llengua. Eren molt variats els interessos del poeta Da-Rosa (és una rosa és una rosa). Tot ho posava en vers: un cant al llagostí, una declaració d’amor, el futbol romà, l’elefant amb allada (sí, l’elefant), les bacanals (sí, les bacanals), els llangardaixos de ‘V’, la costa de gener, la xafarderia femenina i el taló de Aquil·les. Amb les seves sevillanes, els seus tangos de Cadis i els seus fandangos de Huelva.