Cinc ‘sea shanties’ per iniciar-se en el gènere

Els cinc components del grup barceloní El Pony Pisador trien i comenten les seves cinc cançons marineres favorites. ‘ELIZA LEE’. Una cançó tradicional de mitjans del segle XIX que rendeix homenatge al barco ‘Margaret Evans’, que feia la ruta entre Londres i Nova York. «Aquesta ens agrada per dos motius: la primera és que es diu ‘hey, ho’, que sempre és un ingredient per a un bon ‘shanty’, i la segona és que la part en la qual diu ‘all on my knee’ sempre es pot allargar molt i fer un acord sus4, que és una de les millors coses que es poden fer cantant ‘shanties’». ‘SANTIANNA’. Odetta, The Kingston Trio i The Weavers, entre molts d’altres, van gravar versions d’aquesta cançó la lletra original de la qual al·ludeix al general mexicà Antonio López de Santa Ana. «És el primer ‘shanty’ que vam aprendre i en guardem molt bon record. A més, al nostre últim disc vam fer una versió barrejada amb música irlandesa i metal que, tot i que no està bé que ho diguem nosaltres, ens va quedar molt bé». ‘NORTHWEST PASSAGE’. Balada composta pel músic canadenc Stan Rogers el 1981 sobre la recerca d’una ruta marítima entre l’Atlàntic i el Pacífic a través de l’Àrtic. «Tot i que no és estrictament un ‘shanty’, és una cançó marinera habitual en el repertori del gènere. És molt bonica i vam tenir l’oportunitat de gravar una versió amb The Longest Johns». ‘PADDY LAY BACK’. Una cançó sobre un mariner irlandès borratxo que treballa en un barco ple de borratxos incompetents de diferents països. «És el primer ‘shanty’ que gravem a cappella en un disc. Era el primer dia d’estudi del primer disc que fèiem i estàvem molt il·lusionats. Ens va quedar molt bé i ens va motivar molt per fer la resta de la gravació». ‘JOHNNY COMES DOWN TO HILO’. La primera referència que existeix sobre aquesta cant ritmat originària de Massachussets data de l’any 1914. «AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAI NEVA SIN DELAI SINS AI BIM BOM és el millor principi de cançó que hàgim fet i que probablement fem mai».

El més llegit