Quan el suïcidi de Robin Williams va sortir a la llum l’agost del 2014, la premsa es va centrar en la seva batalla contra la depressió i les seves passades addiccions a l’alcohol i la cocaïna. També es va especular sobre possibles problemes econòmics i es va esmentar la pèrdua progressiva de poder taquiller que havia patit en els últims anys. Alguns van assumir que potser l’actor responia a l’arquetip del pallasso trist, desesperat per fer riure, però desconsolat per dins. La veritat, va descobrir l’autòpsia, és que havia passat els seus últims anys fuetejat per la demència amb cossos de Lewy (LBD), un procés neurodegeneratiu més desconegut i molt més ràpid i letal que l’Alzheimer, que provoca la formació de dipòsits de proteïnes anormals al cervell i no només complica les funcions cognitives més bàsiques, sinó que causa problemes motrius, ansietat, al·lucinacions, paranoia i insomni. El suïcidi, asseguren els experts, és comú entre els qui ho pateixen.