‘One night in Miami’: una vetllada amb quatre titans del poder negre

La premissa de ‘One night in Miami’ sembla inventada per un escriptor especialment creatiu: quatre icones del segle XX, tots ficats en una habitació durant una nit. I, no obstant, està basada en una cosa que realment va succeir, el 25 de febrer de 1964, quan el jove púgil Cassius Clay va guanyar el títol mundial dels pesos pesants i, per celebrar-ho, es va reunir en un hotel de Florida amb tres dels seus més famosos amics: el cantant Sam Cooke, l’estrella de futbol americà Jim Brown i l’incendiari activista Malcolm X. No hi ha registres del que va passar allà però, segons ‘One night in Miami’, la celebració va ser definitivament sòbria. Així ho imagina la nova pel·lícula, basada a l’obra teatral homònima de Kemp Powers i des d’aquest divendres disponible a Amazon Prime Video: a l’arribada del quartet a la suite –i malgrat les protestes de Cooke i Brown, que esperaven una nit de glops i dones–, Malcolm insta els seus amics a mantenir una conversa molt seriosa sobre les contribucions de cada un d’ells a la lluita pels drets dels afroamericans, i mentrestant no compartiran una ampolla de licor, sinó, a tot estirar, els dos pots de gelat de vainilla que hi ha al congelador. A partir d’allà, ‘One night in Miami’ transcorre a la manera d’una sèrie de confrontacions dialèctiques sobre el que significa ser negre, i en concret ser un negre amb seguidors, als Estats Units. Malcolm i Cooke protagonitzen un agressiu debat: ¿hauria l’home negre de buscar l’enfrontament i la revolució o, per contra, infiltrar-se en el sistema dels blancs per explotar-lo per la causa afroamericana? En un altre moment, l’activista intercanvia cops verbals amb Brown sobre la jerarquia que el to de la pell imposa també al si de la comunitat negra. Mentrestant, Cassius fa gala de la seva famosa tendència a les pretensions, i Cooke sembla excitar-se davant la més casual al·lusió al sexe femení, però en aquest sentit la pel·lícula s’esforça per allunyar els seus personatges del clixé. «Sí, aquests quatre homes són símbols, però al llarg d’aquella nit parlen de les seves pors i preocupacions, i es mostren honestos i vulnerables», indica l’actriu Regina King –recentment aclamada gràcies a ‘El blues de Beale Street’ i la sèrie ‘Watchmen’–, que amb ‘One night in Miami’ debuta com a directora. «Hem volgut mostrar-los abans que res com éssers humans, escriure una carta d’amor a l’experiència de l’home negre». Mentre la vetllada s’acosta al final, la pel·lícula evita oferir respostes fàcils perquè, com demostra la passió amb què cada personatge defensa les seves postures, en realitat no n’hi ha. Contemplant-los barallar-se i reconciliar-se resulta inevitable pensar que, en menys d’un any, dos d’ells seran morts, i això no només embolica el relat d’amargor, sinó que li atorga bona part de la seva força dramàtica. La conclusió, assenyala King és que, si ets un home negre, «no importa quants diners tinguis o com de famós siguis, perquè seràs jutjat pel color de la pell. Això no canviarà mai». No cal fer res més que revisar els titulars del 2020, en efecte, per comprovar que continua sent rellevant el que es discuteix a la pel·lícula. I això és el que va apressar King a completar-la al més aviat possible. «Inicialment vam pensar a posposar-la, perquè no sabíem com afectaria el coronavirus a l’assistència al cine», recorda. Tot va canviar uns mesos després, després de les morts dels ciutadans afroamericans George Floyd i Breonna Taylor en mans de la policia. «Vam comprendre que l’havíem d’estrenar immediatament, perquè els nord-americans estem sumits en un profund debat racial i les paraules s’haurien de convertir en fets. Potser aquesta pel·lícula pugui ajudar». ‘One night in Miami’ ja ha fet història per un altre motiu. El setembre passat, es va convertir en el primer llargmetratge dirigit per una dona afroamericana a participar en la il·lustre Mostra de Venècia. «És important perquè, si la pel·lícula té èxit, servirà per obrir-los les portes a futures directores afroamericanes», opina King, l’opera prima del qual ha aconseguit fer-se un lloc entre els títols favorits en la carrera cap als Oscars. «Però si no en té, per a nosaltres les oportunitats s’esfumaran durant anys. Seria terrible que això passés». Els quatre personatges reals en què s’inspira la pel·lícula Malcolm X A principis de 1964, el controvertit revolucionari se sentia atrapat pels agents de l’FBI que el perseguien, d’una banda, i pels seus companys de la Nació de l’Islam, de l’altra. Tot just un mes després d’aquella nit, va abandonar el moviment i se’n va anar de pelegrinatge a la Meca per fugir de l’assetjament que patia. Va morir menys d’un any més tard. Cassius Clay Només uns dies després de vèncer Sonny Liston, Clay es va fer musulmà, va adoptar el nom de Muhammad Ali i va ingressar a la Nació de l’Islam. Llavors, amb només 22 anys, ja havia arribat a la grandesa. Però estava a punt de convertir-se, flotant com una papallona i picant com una abella, en alguna cosa encara més gran: una autèntica llegenda. Sam Cooke Quan va tenir lloc la trobada, Cooke havia aconseguit un enorme èxit, però continuava patint l’hostilitat dels que el consideraven un músic massa tou i apolític. Tot va canviar dies després quan va editar ‘A change is gonna come’, himne militant inspirat en episodis racistes que havia patit en la seva vida. Va morir tirotejat a finals d’aquell any. Jim Brown Considerat el millor ‘running back’ de la història, va guanyar el títol de l’NFL amb els Cleveland Browns mesos després d’aquella nit, i llavors es va retirar per fer carrera a Hollywood. En la seva filmografia destaquen ‘Dotze del patíbul’ (1967), ‘Estació polar Zebra’ (1968), ‘Mars Attacks!’ (1996) i ‘Un domingo cualquiera’ (1999). És l’únic dels quatre que continua viu.

‘One night in Miami’: una vetllada amb quatre titans del poder negre

Prime Video estrena l’opera prima de l’actriu Regina King, recreació ficcionada de la trobada que van mantenir a la suite d’un hotel el 1964 Malcolm X, Mohammad Ali, Sam Cooke i Jim Brown

El més llegit