Motí dels músics britànics contra el Brexit

París, Barcelona, Milà, Berlín. Les fronteres d’Europa s’han bloquejat per als músics britànics. Es van acabar les gires per múltiples capitals sense més esforç. La llibertat de pujar a l’escenari un dia aquí i un altre allà s’ha acabat. Actuar a l’altre costat del canal de la Mànega topa ara amb un cúmul de traves que només artistes del més alt nivell, com Adele, Coldplay o Ed Sheeran, poden afrontar. Les mateixes barreres s’alcen per als europeus que vulguin actuar al Regne Unit. Les promeses que va fer el Govern britànic de facilitar la circulació dels artistes han quedat en res. Els músics se senten enganyats, veuen el futur negre, demanen solucions i no estan disposats a llançar la tovallola. En l’acord post-Brexit es permet a treballadors d’algunes professions viatjar per motius laborals sense necessitat de demanar visat. D’aquest grup s’ha exclòs els músics i els seus equips, molt tocats ja per la crisi del coronavirus, que ha tallat d’arrel les actuacions en directe. A partir de l’1 de gener els britànics que vulguin actuar en un país de la UE han de demanar un visat, mostrar un comprovant d’estalvis i tenir un certificat de l’organitzador de l’esdeveniment, abans de travessar la frontera. L’operació s’ha de repetir en cadascun dels 27 països de la UE en els quals es vulgui actuar. Un procés costós, en diners i en temps per complir la burocràcia, inviable per a la majoria de les bandes o els cantants sense enormes recursos, que s’han de moure ràpid i a baix preu, d’actuació en actuació. 250.000 firmes 250.000 firmes«Als músics ens han traït amb l’acord del Brexit», afirma Tim Burgess, cantant de The Charlatans. «Les noves bandes no poden tocar fora del Regne Unit. És un xou de merda que el Govern podia haver evitat. Necessitem demanar-li comptes. Necessitem que el Govern treballi molt per una indústria [la musical] que va generar 2.900 milions de lliures el 2019». Burgess és un dels signants d’una petició amb ja 250.000 avals reclamant un «passaport» per als de la seva professió, que eviti l’obligació de demanar visats i altres documents. Entre els peticionaris hi ha Lois Tomlinson, del grup One Direction, Thom Yorke de Radiohead i Dua Lipa, juntament amb molts d’altres. El Parlament ha de decidir ara si debat la sol·licitud. «Rebuig» britànic de tres mesos d’exempció A la Cambra dels Lords, en nom del Govern, Nicholas True va afirmar que el Regne Unit va demanar al seu dia la inclusió en aquesta llista d’exempts de visat a «artistes, músics i els dedicats al món de l’espectacle, juntament amb el personal que els acompanya», però aquesta proposta, va afegir, «va ser desgraciadament rebutjada per la UE». Dilluns passat el diari ‘The Independent’ afirmava el contrari. El Regne Unit havia demanat durant la negociació de l’acord post-Brexit una exempció de 30 dies per als seus artistes i intèrprets, però en va rebutjar una de més àmplia de 90 dies. El diari citava una font anònima de Brussel·les assegurant que va ser el Govern britànic el que va refusar una proposta «estàndard» de la UE per als artistes, per un període de tres mesos. La raó és que Londres vol imposar aquests controls estrictes als artistes de la UE que arribin al Regne Unit. «Van dir que estaven posant fi a la llibertat de moviment. És fals que demanessin una cosa més ambiciosa», va assenyalar la font, perquè «hi ha d’haver reciprocitat». El dit apunta al zel contra la immigració de la ministra de l’Interior, Priti Patel, desitjosa que els europeus se’n vagin amb la música a una altra banda. La indignació és superlativa. «Comptar amb el Govern per a qualsevol cosa és la pèrdua més gran de temps possible», ha declarat John Giddings, l’home al capdavant del Festival de l’illa de Wight. «El Brexit danyarà seriosament les gires per Europa. Si has d’importar i exportar el teu equip, dins i fora a cada país, portarà més temps. Hi haurà més dies de viatge i cada dia que estàs a la carretera tens les despeses del personal, hotels i totes les altres coses. Va augmentar les despeses en tot». Ja el 2018 el directiu d’UK Music, Michael Dugher, va escriure a la llavors primera ministra, Theresa May, per advertir-li que el final de la llibertat de moviment posava en greu risc el sector de la música en viu, «que genera entorn de 1.000 milions de lliures a l’any per a l’economia britànica». La fuga del mestre Rattle La fuga del mestre RattleA les orquestres de música clàssica també se’ls complica substancialment la vida amb el Brexit. Integrades en molts casos per concertistes de diferents països, cada un d’ells requerirà un règim de visat diferent. Aquesta setmana un dels més grans directors d’orquestra del moment, el britànic Simon Rattle, al capdavant de la Simfònica de Londres, va anunciar per sorpresa la seva marxa a Alemanya, per dirigir l’orquestra de la Radiotelevisió de Baviera. Sir Simon, condecorat per la reina, ha sigut una veu molt crítica amb el Brexit, que farà del Regne Unit, va dir, «una presó cultural». La Simfònica de Londres fa uns 120 concerts a l’any, però en el futur, segons el seu mànager, Katryn McDowell, les orquestres britàniques hauran de reduir les seves actuacions en països europeus, per limitar el cost dels tràmits administratius. «Porta oberta» «Porta oberta»El Govern britànic afirma que «la porta continua oberta, per si la UE canvia d’opinió, i els professionals demanen una solució. «La fórmula més senzilla seria negociar un permís de treball per a tot Europa, sense que es necessiti un visat», apunta la directora executiva de Music Managers Forum, Annabella Coldrick. D’aquesta manera, s’acabaria amb la incertesa d’artistes i empresaris i quedaria garantit el fet de poder realitzar les gires pel continent.

Motí dels músics britànics contra el Brexit

Visats i altres exigències administratives dificulten molt les gires de grups i cantants britànics per Europa, i a la inversa

«És un xou de merda que el Govern podia haver evitat», afirma Tim Burgess, líder de The Charlatans, davant una situació que assesta un cop molt dur a la música en directe

El més llegit