De matinada, unes calaveres es dediquen a despertar una mòmia a força de descàrregues elèctriques: així va reflectir la ploma d’Edgar Allan Poe, en un esperpèntic relat, el costat grotesc de l’egiptomanía que va desencadenar al segle XIX. Una fascinació que va desembocar, per citar només un parell de perles, en trobades morboses en què ‘ladies and gentlemans’ britànics admiraven, sí, les vergonyes d’un antic difunt egipci mentre prenien el te, o desenrotllaven el cadàver embalsamat d’una mòmia a freqüentats salons victorians. El de Poe és un dels contes que l’egiptòleg Roger Fortea ha reunit en l’insòlit ‘Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic’ (Males Herbes), una antologia que inauguren dos textos escrits al país del Nil sobre papir en els segles III i I abans de Crist i que, segons el compilador, «són artefactes de literatura fantàstica amb aventures trepidants, humor, misteri, amor, sexe i màgia».