Els 10 millors discos nacionals del 2020

La collita espanyola del 2020 ha sigut poderosa malgrat tot, amb àlbums concebuts abans o durant la pandèmia en els que ens hem pogut refugiar de les males notícies. Obres apetitoses, que cobreixen des dels eterns impulsos rockers fins a l’última música urbana. Aquí, el nostre Top 10 de l’any. ’Manifestación’, de PIgmy Una obra aliena al flux de tendències, que condueix un bucòlic paisatgisme folk, amb ecos de la música antiga, fins al senderisme pop i la picada d’ullet progressiva, casant el llaüt renaixentista amb el sintetitzador. Bellesa sense cinisme, preciosisme amb emoció. ’La vida és aura’, de Pau Vallvé Del confinament i d’una separació surt l’obra més continguda de Vallvé, suplint els ‘crescendos’ èpics per una artesania de curta distància, que apel·la a la bonhomia i la puresa d’esperit. Obra regeneradora, transmissora d’un serè ‘carpe diem’. ’Siento muerte’, de Mujeres No facin cas del pessimista títol: el trio barceloní té un cor així de gran i transmet pura passió de vida, amb cants a l’amor i a l’amistat, i artefactes que et pessiguen l’ànima: ‘Algo memorable’. Urgent antídot al decaïment Covid-19. ’Lilith’, de Maria Rodés La figura mitològica de Lilith encoratja un homenatge a les bruixes, aquests esperits lliures, invocant l’aquelarre i jugant amb la cançó popular. Disc de denúncia sobrenatural, amb brillantor melòdica i el toc d’innocència de la trobadora del Maresme. ’Ensayo’, de Nueva Vulcano El trio barceloní dona senyal, després d’un lapse de cinc anys, refinant la seva inclemència elèctrica i fonent el rock obert a tensions dissonants posthardcore amb l’ímpetu pop, tot gosadia i delicadesa. Fruita madura de l’‘underground’ amb pedigrí. ’Marjorie’, de Núria Graham Creixent disc a disc, la cantant-guitarrista de Vic ens enreda en el seu món d’històries a compte dels ancestres irlandesos en peces tendents al mig temps melancòlic. Obra de recolliment i de penombra, apuntant a un magnètic pop adult ’Sonrisas / Lágrimas’, de Yung Beef El divo granadí entrega sengles obres que reflecteixen el yin i el yang del seu imaginari introspectiu: tendent a la tensió muscular a ‘Sonrisas’; propensa al lànguid ‘perreo’ a ‘Lágrimas’. Per endinsar-se en el caràcter explorador de la música urbana. ’L’amor fa calor’, de Renaldo & Clara Triomfal gir del grup de Lleida cap a un pop extravertit, de cadències juganeres (r’n’b inclòs), teclats coloristes i tornades amb cors i sornegueria. Dissipades les boires melancòliques, Clara Viñals conquereix mirant de reüll la pista del club. ’Bestieza’, de Los Enemigos Després del lloat ‘Transilvania’ de Josele Santiago (disc de l’any 2017 a EL PERIÓDICO), el grup madrileny arrossega amb la seva lírica escarmentada i el seu cançoner a tomba oberta, amb orgull ‘punkarra’ i filigrana ‘power pop’. ¿Qui va dir que el rock està domesticat? ’Lo que te falta’, de Soleá Morente La carrera en alça de la filla mitjana d’Enrique Morente esclata en aquesta festa rumbera de guitarres i crits en trànsit, amb un cant fresc que ret honors a Bambino i María Jiménez. Allunyant-se del rock, Soleá s’anima invocant amb desimboltura els poders de la cançó popular. La llista de millors discos nacionals ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Juan Manuel Freire, Rafael Tapounet, Ignasi Fortuny i Julián García

Els 10 millors discos nacionals del 2020

Els crítics d’EL PERIÓDICO trien els discos fets aquí més destacats d’aquest estrany, però al mateix productiu, any pandèmic

El més llegit