Un any de pandèmia i confinament ha acabat d’establir l’‘streaming’ com a plataforma, mai millor dit, per a la narrativa audiovisual del futur. Alguns directors encara s’estremeixen al sentir les paraules ‘televisió’ o ‘Netflix’, però la majoria comencen a veure que els canals de distribució digitals podrien significar no només la seva supervivència, sinó un horitzó de lliure expressió i expansió narrativa. Si alguna cosa no pot dir-se de la selecció d’aquí a avall és que sigui homogènia: en les sèries del segle XXI hi ha espai per a tot i per a tothom, per a una infinitat de perspectives.