Les 10 millors pel·lícules internacionals del 2020

Les sales s’han buidat, les estrenes s’han posposat, la indústria del cine mateixa s’ha delmat. Estarem d’acord que el 2020 ha sigut un any terrible per a la indústria cinematogràfica. Però el cert és que, considerant l’extraordinària qualitat de les pel·lícules que componen aquesta llista –i la d’algunes de les que n’han quedat fora–, ningú ho diria. ‘Lux aeterna’, de Gaspar Noé El director francoargentí es torna a deixar anar en aquest epilèptic relat sobre el rodatge d’una pel·lícula de bruixes, protagonitzat per les immenses Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg, i dotat del desafiador i incòmode segell de l’autor d’‘Irreversible’. ‘El lago de ganso salvaje’, de Diao Yinan Exquisida relectura de les convencions del ‘film noir’, se serveix d’una enlluernadora col·lecció de dinàmics moviments de càmera i increïbles coreografies de lluita per delinear una captivadora geografia urbana embolicada de paranoia, violència i fatalisme. ‘Bacurau’, de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles Alhora ‘espagueti-western’, ciència-ficció i sàtira política, barreja al·lusions a John Carpenter, ‘Acorralat’ i Wes Craven amb la tradició i el folklore brasilers i, mentrestant, el film de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles s’erigeix en poderosa al·legoria contra els perills del neofeixisme. ‘Mank’, de David Fincher L’últim de Fincher se situa entre l’íntim i l’èpic per recordar la intrahistòria de ‘Ciutadà Kane’ i, mentrestant, emular l’estructura i alguns moments icònics d’aquella obra mestra. I en el procés captura a la perfecció el ‘look’ i l’atmosfera del vell Hollywood. ‘Beginning’, de Dea Kulumbegaixvili L’‘opera prima’ de la directora georgiana aclapara per la seva precisió a l’hora de situar-se entre el realisme i la paràbola religiosa, de representar visualment un turment interior –el d’una dona oprimida per la religió, el matrimoni i el patriarcat– i d’omplir de tensió i amenaça l’aparent calma. ‘Tenet’, de Christopher Nolan Es compon d’impecables coreografies d’acció, un dispositiu narratiu ple de filigranes, una trama tan recargolada que pensar-hi causa marejos i dosis aclaparadores d’ambició, enginy i imaginació. I confirma Nolan com un mestre de l’‘intelectacle’. NUNCA, CASI NUNCA, A VECES, SIEMPRE, d’Eliza Hittman ‘Nunca, casi nunca, a veces, siempre’, d’Eliza Hittman Retrat de les terribles adversitats que afronta una jove nord-americana que necessita avortar, aconsegueix portentosa força dramàtica des de la subtilesa i la contenció, i es mostra tan políticament militant com allunyat del miserabilisme o l’afany didàctic. ‘Estoy pensando en dejarlo’, de Charlie Kaufman Una cosa semblant a una versió fosca d’‘Els pares d’ella’, crida constantment l’atenció sobre el seu propi artifici però, i tot i així, resulta del tot sincera –i a estones aterridora, i per moments devastadora– en les seves reflexions sobre l’edat i la depressió. ‘El faro’, de Robert Eggers Contempla dos faroners aïllats que sucumbeixen lentament a la desesperació, la bogeria i el barbarisme. I mentre ho fa, i oscil·la mentrestant entre el terror ‘lovecraftià’ i els gags de pets, resulta surrealista, increïblement extravagant i, sí, molt divertida. ‘Diamantes en bruto’, de Josh i Ben Safdie Mentre contempla un paio en caiguda lliure i entossudit a prendre decisions errònies, no només ofereix una lliçó magistral de creació de tensió i caos; també una afilada crítica del somni americà, un dolorós retrat de la ludopatia i la millor actuació d’Adam Sandler en tota la seva carrera. La llista de millors pel·lícules internacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Nando Salvà i Rafael Tapounet

Les 10 millors pel·lícules internacionals del 2020

Els crítics d’EL PERIÓDICO trien les produccions més destacades estrenades a Espanya d’aquest anòmal any pandèmic

El més llegit