En la fotografia que ocupa gairebé tota la contraportada del primer elapé en solitari de Paul McCartney, publicat l’abril de 1970 amb l’inequívoc títol de ‘McCartney’, apareix el llavors encara ‘beatle’ abrigat amb un enorme jaquetó de pell d’ovella sota el qual treu la cara desconcertada la petita Mary, la primera filla del músic. Mig segle després, aquella criatura que en la imatge no s’acaba de decidir entre plorar i riure firma tot el disseny gràfic de ‘McCartney III’, la nova entrega del més rellevant compositor pop viu, l’últim capítol d’una trilogia de discos inesperats, domèstics i fets per un mateix (també una mica autocomplaents) nascuts del desig d’explorar camins nous i de desafiar les expectatives del públic.