‘Wonder Woman 1984’, una superheroïna a l’Amèrica de Reagan

‘Wonder Woman 1984’ ha entaulat una llarga batalla fins a aterrar a la cartellera. La seva estrena s’ha anat retardant en repetides ocasions, en total gairebé un any, fins que per fi Warner Bros. Pictures ha decidit donar-li sortida just una setmana després d’anunciar que totes les seves pel·lícules del 2021 als Estats Units simultaniejaran la finestra tradicional amb la digital a través de HBO Max. La directora Patty Jenkins ha hagut d’abaixar el cap i acceptar la situació malgrat que la pel·lícula està concebuda per veure’s en pantalla gran, ja que ha sigut rodada en 35 mm i en IMAX de 65 mm per crear una sensació més gran d’espectacle i ha costat 200 milions de dòlars, 50 més que la seva predecessora. Està clar que el panorama en el qual desembarca el segon episodi de les aventures de Diana Prince és molt diferent del de fa tres anys quan ‘Wonder Woman’ es va convertir en tot un fenomen social i va superar els 800 milions de dòlars de recaptació. Un èxit de taquilla i el naixement d’una icona de la cultura popular que preconitzava l’empoderament femení dins d’un gènere, el dels superherois, tradicionalment masculí. «Estàvem acabant de rodar la primera part i jo estava exhausta, havia sigut un treball duríssim, però tenia clar que això només acabava de començar», explica Patty Jenkins. «Havíem explicat l’origen de Wonder Woman, però ara havíem d’aprofundir més en ella i explicar la seva evolució en el nostre món. Bàsicament, la relació de Diana amb la humanitat». L’acció se situa el 1984, a l’Amèrica del Nord de Ronald Reagan. No és una data casual, a més de la novel·la de George Orwell (el tema de la manipulació a través de les pantalles es troba present), la vinculació amb l’era Trump resulta evident. Els responsables volien parlar de l’ambició i el poder i del seu costat més fosc, fins a quin punt pot pervertir i crear monstres. Per això el capitalisme es troba present gairebé des de l’inici de la pel·lícula, quan l’heroïna salva una nena en un centre comercial, símbol per antonomàsia del consumisme. Pedro Pascal i Kristen Wiig En realitat, l’ambientació dels vuitanta té moltes més implicacions polítiques i socials que les merament estètiques. Per descomptat, hi ha cardats, muscleres, ronyoneres, colors estridents, però també conflictes bèl·lics originats pel petroli, obsessió per les armes nuclears i, en general, una perversió absoluta del somni americà a través de la cobdícia i la falta d’escrúpols per aconseguir arribar al cim. Precisament d’aquest lloc fosc sorgiran els dos dolents de la funció: Max Lord (el ‘mandolarià’ Pedro Pascal), una deformació grotesca d’un magnat de Wall Street i Bárbara Minerva, (Kristen Wiig) una gemmòloga insegura que es convertirà en Cheetah, una depredadora alfa, que està disposada a perdre els trets d’humanitat per sentir-se superior i invencible. «Es tracta de dos antagonistes poc comuns», diu Kristen Wiig. «Són persones que en el fons se senten soles, perdudes, invisibles, menyspreades per la societat i per això es carreguen d’odi i ràbia fins que acaben explotant. Però el més interessant és que tots dos tenen un poderós arc evolutiu, anem assistint a la seva transformació, cosa que els fa personatges molt rics». ¿I què fa Diana Prince el 1984? «Porta un perfil baix, està sola, no ha aconseguit integrar-se i recorda el passat. També descobrirem que no és perfecta, que també cau en temptacions. I és que ser un heroi no és gens fàcil, és súper difícil», fa broma Gal Gadot, que torna a enfundar-se el vestit de Wonder Woman, en realitat en dos vestits, perquè en la baralla final la veurem amb una impressionant armadura amb ales daurades inspirada en l’estil d’Alexandre McQueen i Thierry Mugler. S’ha parlat molt de la tornada de Chris Pine i del seu personatge Steve Trevor. En efecte, els guionistes se les han enginyat perquè aparegui de nou creant-se un curiós joc de miralls amb la primera part, on era ell que li ensenyava el seu món a ella, mentre que en aquesta ocasió se senti com un peix fora de l’aigua. Part del rodatge a Almeria En el pròleg de la cinta tornarem a disfrutar de les aguerrides amazones a l’illa de Temiscira a través d’un ‘flashback’, i la frase «una heroïna no neix de la mentida» es convertirà en leitmotiv de la narració. «Es tracta d’autenticitat. És una de les qüestions per les quals crec que Wonder Woman ha calat tant en l’imaginari col·lectiu. No es tracta d’una dona lluitant com els homes. No va d’això. Els nostres cossos són diferents, els nostres moviments també i així és com ho fem nosaltres, que no ha de ser de la mateixa manera a com ho fan ells», continua una reivindicativa Gadot. «Veure plasmat això crec que resulta inspirador». La pel·lícula es va rodar als Estats Units, Anglaterra, Gal·les i Espanya, en concret a l’Alcassaba d’Almeria (en la qual es recrea el palau d’un emir) i a les illes de Tenerife i Fuerteventura, que van ser l’escenari de les Olimpíades de les Amazones i d’una de les escenes d’acció, amb vehicles, més espectaculars.

‘Wonder Woman 1984’, una superheroïna a l’Amèrica de Reagan

Després d’infinitat d’ajornaments per la pandèmia, per fi arriba als cines (i a HBO Max als EUA) la segona entrega de les aventures de Diana Prince

El més llegit