Com la pilota els seus símbols. Ho va dir el poetaGimferrer d’una altra manera allà pels 60, quan cremava el mar, quan s’escrivien odes a Venècia davant el mar dels teatres (quan els nous bards provaven metàfores «‘como putas sostenes / ante el oval espejo de las 'oes' pulidas’», segonsÁngel González). I quanAndrésencara no ballava en una rajola ni havia convertit en caricatura el novíssim en retrats de nits del lloro. Donar una gla per fer cagar un roure. Ara l’‘acqua alta’ inunda Venècia en marees de moviola, s’enfonsen els seus palaus, els turistes s’orinen a les pilastres dels ponts i els gondolers trafiquen amb substàncies il·legals.